La Conferència de Munic, el 'Davos' de la seguretat

Mig centenar de països, entre els quals estan els més poderosos, debaten els principals problemes de seguretat i de relacions internacionals a la ciutat suïssa.

El món debat a Munic sobre la seguretat
El món debat a Munic sobre la seguretat / EFE

La correlació de forces entre les grans potències, els Estats Units, Rússia i la Xina, centra els debats de la Conferència de Seguretat que aquest dissabte han començat a la ciutat alemanya de Munic.

Fa 55 anys es va iniciar aquesta trobada anual, llavors sota els auspicis de l’OTAN. A partir dels anys 90 es va obrir en altres àmbits, inicialment d'Europa central i oriental i després a tot el món. De fet, en la conferència d’enguany participen països tan diversos en els seus interessos geopolítics com ara Rússia, la Xina o Israel. Espanya està representada pel seu ministre d’Afers Estrangers, Josep Borrell.

Davant les polítiques proteccionistes i de blocs, la cancellera alemanya, Angela Merkel, ha defensat el multilateralisme. "Hem de combatre pel multilateralisme", ha dit, "contra aquells que pensen que se’n poden sortir sols".

Merkel ha estalviat a tots l’esforç d’esbrinar quins són els temes de relleu, els desafiaments mundials dels quals convé parlar a Munic, i els ha enumerat: l’abandó pels Estats Units i Rússia del Tractat sobre míssils d’abast mitjà que signaren Reagan i Gorvatxov el 1987, el proveïment de gas rus a Europa, l’acord nuclear iranià, la retirada americana de Síria i la guerra comercial oberta pels Estats Units de Trump.

Una altra qüestió ha ocupat els assistents a la conferència de Munic: la situació a Veneçuela. El vicepresident dels Estats Units, Mike Pence, ha proclamat que "gràcies al president Trump, els Estats Units són els líders del món lliure", i ha convidat els països de la Unió Europea a reconéixer Juan Guaidó com a "únic president legítim" de Veneçuela.

El ministre espanyol d’Afers Estrangers ha contestat a Pence que Europa només pot reconéixer Guaidó com a "president interí", perquè això és el que permet la Constitució veneçolana.

Al seu torn, el vicepresident Pence també ha reclamat a Europa que abandone el tractat nuclear amb l’Iran.

A Munic també ha arribat la tensió que hi ha entre els Estats Units i la Xina. En referència a l’afer Huawei, Pence ha proclamat que els Estats Units defensaran de l’espionatge les seues infraestructures.

Lluny de fer un discurs de contraposició amb els Estats Units, el representant xinés a Munic, Yang Jiechi, membre del politburó del Partit Comunista, ha defensat el multilateralisme i les relacions internacionals fonamentades en el respecte.

Rússia, representada a la cita pel ministre d'Exteriors, recorda l’antic poder soviètic i manté l’afany de consolidar un espai de poder al món. Serguei Lavrov ha assegurat que Rússia vol una Unió Europea “forta, independent, oberta i sobirana”. Immediatament ha dubtat que "se li permeta" una sobirania en matèria de defensa. Ha sigut una resposta indirecta a Merkel, que en la seua intervenció havia dit que Rússia i la dreta extrema dels EUA són els enemics d’Europa.

Al remat, cadascú ha anat a Munic a dir la seua. Hi ha qui ha fet una comparació: la conferència de Munic és a la seguretat el que el Fòrum de Davos a l’economia.

També et pot interessar