Claus de la missió Artemis I, el programa de la NASA per a reconquerir la Lluna mig segle després

El programa vol obrir una nova etapa d'exploració espacial i servir de trampolí també per a futures expedicions tripulades a Mart

Llançament del coet SLS de la missió Artemis I, aquest dimecres a cap Canaveral, Florida
Llançament del coet SLS de la missió Artemis I, aquest dimecres a cap Canaveral, Florida / NASA

Era 1972 quan l'ésser humà posava el peu en la Lluna per última vegada. Des d'aleshores, cap missió ha aconseguit portar ningú al satèl·lit de la Terra. Ara, cinquanta anys després, s'ha fet el primer pas perquè la tornada de la humanitat siga una realitat en un futur pròxim: la NASA ha llançat amb èxit el primer vol de la missió Artemis I, una fita rellevant que arriba després d'un rosari de fins a quatre intents fracassats previs.

L'agència aeroespacial estatunidenca contempla aquest programa com l'inici d'un gran desafiament tècnic i el punt de partida per a una investigació de la Lluna amb presència humana que marcarà el desenvolupament científic futur, segons assenyala Rei Díaz, supervisor de tecnologia aeroespacial del Centre Espacial Kennedy ubicat al cap Canaveral, a Florida. L'enlairament de la nau de la missió Artemis I suposa una prova de foc per a assajar una pròxima expedició d'astronautes en la qual anirà la primera dona i la primera persona negra que caminaran pel territori lunar en 2025, si es compleix el calendari.

Nova era d'exploració espacial

La missió Artemis és un programa espacial internacional liderat per la NASA i amb el suport de mitja dotzena d'agències espacials del món —entre d'altres l'europea— i un gran nombre d'empreses privades. El nom fa referència a la deessa Àrtemis, germana bessona d'Apol·lo. En la mitologia grega se la considera deessa de la Lluna, la caça, la natura salvatge i el regne animal. A llarg termini, es busca assentar les bases d'una nova era d'exploració espacial. Això comporta, entre altres actuacions, establir una base lunar permanent, dur a terme les primeres prospeccions per a extraure recursos del satèl·lit i, en última instància, servir de trampolí per a futures expedicions tripulades a Mart, el planeta roig, durant la dècada de 2030.

Recorregut, fases i duració de la missió no tripulada Artemis I
Recorregut, fases i duració de la missió no tripulada Artemis I / NASA (traduït per À Punt NTC)

Així, Artemis I és el primer dels fins a nou viatges previstos al satèl·lit terrestre en els deu anys vinents. La missió consta d'un coet, l'SLS, que és un nou sistema de llançament espacial desenvolupat per l'equip de la NASA, i la càpsula espacial Orion, que està acoblada a l'aparell i no porta tripulació. L'enlairament ha servit per a comprovar que la infraestructura és capaç de realitzar les maniobres per a les quals s'ha dissenyat, així com reingressar en l'atmosfera terrestre a velocitats molt altes —es calcula que viatja a 40.000 quilòmetres per hora— i continuar intacta.

Orion s'ha llançat sobre el coet més poderós del món i vol arribar més lluny del que ha aconseguit mai cap nau espacial construïda per la mà humana. Té previst recórrer més de dos milions de quilòmetres en vora 25 dies per a sobrevolar la superfície de la Lluna, també la cara oculta. Estarà en l'espai, per tant, més temps que qualsevol nau espacial humana sense acoblar-se a una estació espacial. Si tot transcorre segons el que s'ha planejat, la missió no tripulada a bord d'Orion amarara de manera controlada a l'oceà Pacífic l'11 de desembre de 2022, després d'haver recopilat nombrosa informació per a la comunitat científica que espera a la Terra.

El megacoet SLS

El megacoet de la NASA Space Launch System (SLS) és un vehicle de llançament dissenyat per a explorar l'espai profund. Mesura 98 metres d'alçària, més que l'Estàtua de la Llibertat i quasi el mateix que un edifici de trenta plantes, i compta amb quatre motors grans de coets RS-25 i dos propulsors d'estat sòlid. Aquests atributs li ofereixen un 15% més de potència que el coet Saturn usat en les missions Apol·lo, ha assenyalat la NASA. La fabricació, que s'ha estés durant una dècada, ha costat vora 4.000 milions de dòlars.

Descripció de les parts del Sistema de Llançament Espacial de l'Artemis I
Descripció de les parts del Sistema de Llançament Espacial de l'Artemis I / NASA (adaptació d'À Punt NTC)

També viatgen amb Artemis I deu minisatèl·lits CubeSats d'investigació, cadascun de la grandària d'una capsa de sabates, que es desplegaran per a prendre diverses trajectòries després que Orion es despenge del coet SLS cap a l'òrbita lunar. Entre els CubeSats està el LunaH-Mapa, una xicoteta nau espacial que produirà un mapa detallat de porcions de la superfície lunar mitjançant l'ús de tecnologia d'espectroscòpia de neutrons.

A aquesta missió li seguirà, en 2024, la primera tripulada del programa, l'Artemis II, que farà el mateix trajecte. I s'espera que amb Artemis III, prevista cap al 2025, allunen en el satèl·lit una dona i una persona negra per primera vegada en la història.

També et pot interessar