Cinc anys de presó per a l'expresident Sarkozy per associació il·lícita en el finançament d'una campanya amb diners libis
Un tribunal de París col·loca l'excap d'estat francés en el centre d'una trama delictiva activada el 2005 i el deixa a un pas de ser empresonat
L'expresident francés Nicolas Sarkozy està a un pas de la presó després que un tribunal de París l'haja condemnat a cinc anys pels vincles amb el règim del dictador libi mort Muamar Gadafi (1969-2011). Segons la sentència, l'autòcrata va finançar la campanya que va conduir l'exmandatari gal a l'Elisi el 2007. És la resolució més greu pronunciada contra qui va presidir França fins al 2012, que ja ha sigut condemnat a penes de presó en altres dos casos anteriors, per corrupció i tràfic d'influències, i pel finançament il·legal de la campanya del 2012.
Esta vegada, la justícia ha fet un pas més i ha afirmat que el delicte és més greu perquè "perseguia obtindre una corrupció al més alt nivell" i aconseguir "beneficis d'un dignatari libi condemnat per terrorisme". En concret, la sentència col·loca Sarkozy en el centre d'una trama delictiva activada el 2005 al costat dels dos col·laboradors més pròxims, Claude Guéant i Brice Hortefeux. Encara que l'absol dels altres tres delictes pels quals estava encausat: malversació de fons, corrupció activa i delicte electoral. "Si volen que dorma a la presó ho faré amb el cap ben alt perquè soc innocent", ha dit l'expresident francés a l'eixida del tribunal. L'acompanyava la dona, Carla Bruni, que ha assistit a la lectura del veredicte amb els tres fills.
Sarkozy recorrerà en contra la condemna, encara que això no suspendrà l'aplicació de la pena. En un mes, la Fiscalia el convocarà i haurà d'establir la data d'entrada a la presó en els quatre mesos següents, un fet que pot convertir-lo en el primer expresident francés empresonat. Una demanda d'alliberament provisional justificada en l'edat que té, 70 anys, podria permetre-li eixir de la presó. Com ja va succeir en les condemnes anteriors, Sarkozy ha carregat contra la justícia del país per una decisió que, segons considera, "és d'una gravetat extrema per a l'estat de dret" i humilia "la imatge de França".
L'excap de l'estat francés veu contradictori que l'absolguen del delicte de corrupció, però el condemnen per associació de malfactors, i ha destacat que no s'ha pogut provar que ni ell ni la campanya electoral s'enriquiren de manera il·lícita. Els jutges no han trobat evidències que l'aleshores candidat actuara de manera activa per a obtindre diners del règim libi, ni que actuara per a violar les lleis electorals, encara que sí que coneixia les accions dels dos col·laboradors per a aconseguir-ho. A canvi d'eixos diners, Guéant i Hortefeux van prometre al dictador Muamar Gadafi una intervenció a favor seu de Sarkozy una vegada que arribara a l'Elisi.
Es tractava de llavar la imatge del règim libi, permetre-li accedir a l'energia nuclear i llavar l'expedient judicial del cunyat de Gadafi, Abdalláh Senussi, condemnat a cadena perpètua a França per l'atemptat contra un avió el 1989 en el qual van morir 170 persones, 54 d'elles francesos. La sentència considera provat que Guéant va tractar de retornar eixos favors, però exculpa Sarkozy, cobert per la immunitat presidencial.
Guéant és qui rep la pena més alta, sis anys de presó, en ser considerat l'engranatge de tot el pacte de corrupció. Era el cap de gabinet de Sarkozy, que una vegada en el poder el va convertir en la mà dreta a l'Elisi. Posteriorment, fins i tot el va nomenar ministre de l'Interior. Amb 80 anys, i ja condemnat per altres casos anteriors també relacionats amb Sarkozy, Guéant no ingressarà a causa de l'avançada edat. Hortefeux, el millor amic de l'expresident, també va tindre una intervenció decisiva, encara que el tribunal li atorga un paper secundari, per la qual cosa li imposa una pena menor, dos anys de presó que pot complir en arrest domiciliari amb un braçalet electrònic.
La sentència, que Sarkozy ha escoltat dret davant de la presidenta del tribunal, el condemna per haver "buscat un benefici en la campanya per a accedir a la funció presidencial", un delicte "particularment greu" perquè "minva la confiança dels ciutadans en les institucions" de les quals el president és garant, segons les lleis franceses. Els magistrats recorden també que Sarkzozy ja havia sigut condemnat amb anterioritat, un fet que agreuja encara més l'expedient i justifica, en part, que li imposen cinc anys d'inhabilitació.
La imatge de l'expresident, encara molt influent en el camp conservador francés malgrat que es manté apartat de la primera línia política, patix així un enorme revés judicial, el tercer des que va abandonar l'Elisi el 2012 derrotat pel socialista François Hollande.
