La capa d’ozó podria recuperar-se quasi per complet per al 2040

Si es mantenen les polítiques actuals, s'espera que la capa d'ozó recupere els valors del 1980 aproximadament el 2066 a l'Antàrtida, el 2045 a l'Àrtic i el 2040 a la resta del món

Evolució del foreat de la capa d'ozó sobre l'Antàrtida
Evolució del foreat de la capa d'ozó sobre l'Antàrtida / Marta Galindo

La capa d’ozó podria recuperar-se quasi per complet per al 2040 gràcies a l’eliminació progressiva a escala mundial de les substàncies químiques que l’esgoten. Aquesta és la conclusió d'un grup d'experts que tenen el suport de les Nacions Unides, que s'ha presentat aquest dilluns en la 103a reunió anual de la Societat Meteorològica dels Estats Units.

En l'informe d'avaluació relatiu a les substàncies que esgoten la capa d'ozó es confirma que l'eliminació progressiva de prop del 99% d'aquestes substàncies prohibides ha aconseguit protegir la capa d'ozó i ha contribuït al fet que es recupere de manera notable en l'estratosfera superior i que disminuïsca l'exposició de les persones a la radiació ultraviolada (UV) nociva del sol.

El Protocol de Mont-real, acord històric que va entrar en vigor el 1989, estava destinat a protegir la capa d’ozó mitjançant l’eliminació progressiva d’aquelles substàncies químiques que l’esgoten. Ara, 35 anys després, ha demostrat ser un dels acords mundials en matèria de medi ambient més satisfactoris.

"Segons l'últim informe quadriennal, la capa d'ozó s'està recuperant, la qual cosa és una fantàstica notícia. Mai es destacarà prou fins a quin punt el Protocol de Mont-real ha contribuït a la mitigació del canvi climàtic. En els últims 35 anys, el Protocol s'ha convertit en un vertader defensor del medi ambient", va assenyalar Meg Seki, secretària executiva de la Secretaria de l'Ozó del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (Pnuma).

Si es mantenen les polítiques actuals, s'espera que la capa d'ozó recupere els valors del 1980 (abans de la conformació del forat d'ozó) aproximadament en el 2066 a l'Antàrtida, el 2045 a l'Àrtic i el 2040 a la resta del món. Les variacions en la grandària del forat d'ozó a l'Antàrtida, sobretot entre 2019 i 2021, es van deure principalment a les condicions meteorològiques. No obstant això, cal assenyalar que la superfície i la profunditat del forat d'ozó ha disminuït des de l'any 2000.

Repercussió positiva en el canvi climàtic

El desé informe del Grup d'Avaluació Científica confirma la repercussió positiva que el tractat ja ha tingut en el clima. L'Esmena de Kigali al Protocol de Mont-real, acord addicional aconseguit el 2016, exigeix la reducció progressiva de la producció i la utilització d'alguns hidrofluorocarbonis (HFC). Els HFC no esgoten directament l'ozó, però són potents gasos d'efecte d'hivernacle. Segons el Grup d'Avaluació Científica, aquesta esmena hauria de contribuir a evitar entre 0,3 i 0,5 °C de calfament global d'ací a 2100 (no s'inclou la contribució de les emissions de HFC-23).

"Les mesures adoptades en relació amb l'ozó estableixen un precedent per a l'acció climàtica. L'èxit obtingut gràcies a l'eliminació progressiva de les substàncies químiques que destrueixen la capa d'ozó ens mostra el que pot i deu fer-se ―amb caràcter d'urgència― per a abandonar els combustibles fòssils, reduir les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle i limitar, per tant, l'augment de les temperatures", va dir el secretari general de l'Organització Meteorològica Mundial (OMM), professor Petteri Taalas.

També et pot interessar

stats