Brussel·les congela l'entrega a Itàlia de 19.000 milions del pla de recuperació per incompliments
La Comissió Europea dona un mes al govern de Meloni perquè complete els compromissos vinculats amb el tercer desemborsament dels fons comunitaris
Brussel·les i Roma han pactat estendre un mes més el termini per a analitzar el següent pagament que li correspon a Itàlia procedent del pla de recuperació postcovid, més de 19.000 milions d'euros. El lliurament dels diners està lligat a l'avaluació positiva d'una cinquantena de reformes i inversions que, de moment, el govern encapçalat per Giorgia Meloni no compleix. L'actual presidenta culpa l'executiu de l'antecessor, Mario Dragui, dels serrells pendents que han portat al bloqueig dels fons. Es tracta, en concret, de tres mesures del pla aprovat per l'anterior gabinet, que ara s'han de sotmetre de nou a examen.
El 30 de desembre, Roma va sol·licitar a la Comissió Europea el desemborsament del paquet financer. Ambdues parts van pactar aleshores ampliar el termini estàndard d'anàlisi per part de les autoritats comunitàries a tres mesos, davant dels dos mesos que estableix la normativa. Ara, Brussel·les ha decidit donar a l'executiu de la ultradretana Meloni un mes addicional perquè complete tots els compromisos, abans de decidir si dona llum verda al pagament íntegrament o, per contra, opta per suspendre'n una part.
"S'ha acordat una extensió addicional de trenta dies amb les autoritats italianes per a finalitzar el treball pels dos costats i també per a garantir que totes les evidències aportades per Itàlia puguen ser considerades adequadament", ha explicat a Efe una portaveu de l'executiu liderat per l'alemanya Ursula Von der Layen. Brussel·les, de fet, resta importància a aquesta pròrroga i subratlla que "no és inusual", ja que ja s'han adoptat decisions semblants respecte a altres estats membres.
El tercer tram de fons postcovid a Itàlia depén de 55 assoliments i objectius de reformes en justícia, l'educació, el treball il·legal i la gestió de l'aigua, així com d'inversions en ciberseguretat, energies renovables, ferrocarril, investigació, regeneració urbana o polítiques socials. Itàlia és la beneficiària més gran del fons europeu de recuperació que la UE va posar en marxa per a impulsar l'economia dels Vint-i-set després de la pandèmia i accelerar les transicions verda i digital. En total, té assignats 192.000 milions d'euros fins al 2026 (69.000 en subvencions i 122.600 en préstecs).
Fins ara, el país ha rebut 67.000 milions d'euros del pla anticrisi: 25.000 en qualitat de bestreta i dos desemborsaments de 21.000 milions vinculats a reformes i inversions.
