Biden dona suport a l'ingrés en l'OTAN de Finlàndia i Suècia contra les suspicàcies de Turquia

L'administració Biden ha enviat al Congrés la documentació per a obtindre el vistiplau parlamentari, mentre l'Aliança Atlàntica s'ha obert a reforçar militarment els països escandinaus amb nous batallons

El president dels EUA Joe Biden acompanyat del seu homòleg finés Sauli Niinisto i la primera ministra de Suècia Magdalena Andersson
El president dels EUA, Joe Biden, acompanyat del seu homòleg finlandés Sauli Niinistö i la primera ministra de Suècia Magdalena Andersson / Evelyn Hockstein (Reuters)

El president dels Estats Units ha evidenciat el suport a l'entrada en l'OTAN de Finlàndia i Suècia, tot i les suspicàcies de Turquia, que s'oposa per considerar que els països nòrdics protegeixen milicians turcs que Ankara considera terroristes. Contra aquest rebuig, Joe Biden ha expressat el "suport complet, total i íntegre dels Estats Units" a l'adhesió al president finlandés Sauli Niinistö i a la primera ministra sueca, Magdalena Andersson, durant la visita a la Casa Blanca.

L'administració Biden ja ha enviat al Congrés els informes que donen suport a les sol·licituds d'entrada de Finlàndia i Suècia en l'Aliança, per a iniciar el procés polític per a aconseguir l'aval de les cambres a l'adhesió. Per a expandir l'OTAN, és necessari el vistiplau del Senat per majoria de dos terços, una aprovació que el govern estatunidenc vol obtindre abans de la parada estival d'agost.

De moment, el Senat ha aprovat per àmplia majoria un nou paquet de 40.000 milions de dòlars d'ajuda militar i humanitària perquè Ucraïna faça front a la guerra.

L'OTAN, oberta a desplegar nous batallons a Suècia i Finlàndia

Per la seua banda l'Aliança Atlàntica s'ha mostrat oberta a reforçar militarment Finlàndia i Suècia amb el desplegament de nous batallons, si així ho sol·licitaren, com ja han fet a Estònia, Letònia, Lituània i Polònia en el curs de la invasió russa d'Ucraïna.

Tot amb l'oposició de Turquia, que ha vetat en el Consell de l'OTAN la resolució necessària per a iniciar el procés l'adhesió contra la posició dels 29 membres restants de l'Aliança, en què la incorporació de nous membres requereix el suport unànime. "No tots han respectat la nostra sensibilitat", ha dit el president turc Recep Tayyip Erdogan, que creu que el partit kurd, que Ankara considera terrorista, es finança a través dels membres refugiats a Suècia. No obstant això, fonts de l'OTAN consideren que hi ha marge per a l'acord. Turquia ja es va oposar a l'entrada de Grècia, que finalment va acceptar.

Margarita Robles insta a la unitat dels aliats al Pentàgon

L'estira-i-arronsa ha coincidit amb la visita de la ministra de Defensa espanyola, Margarita Robles, al Pentàgon, on s'ha reunit amb el seu homòleg estatunidenc, Lloyd Austin, per a revisar els preparatius de la cimera de l'OTAN. Una reunió que se celebrarà a final de juny a Madrid i en la qual s'establiran les bases de l'aliança per als pròxims deu anys. Per a la trobada es confia que s'haja arribat a un consens sobre la incorporació dels països escandinaus.

A la seu del departament de Defensa dels EUA Robles ha denunciat que la invasió russa a Ucraïna representa un atac contra les democràcies i ha instat els països aliats a romandre junts, ja que "no es pot abaixar la guàrdia" per les amenaces existents.

Blinken acusa Rússia d'usar la fam com una arma de guerra

Una és la crisi alimentària derivada de les complicacions per a cultivar i distribuir cereals, dels quals Ucraïna és un dels principals productors del planeta. El secretari d'Estat dels EUA, Antony Blinken, ha acusat Rússia d'estar usant la fam com una arma de guerra contra Kíiv i de posar en perill altres països pel seu bloqueig a les exportacions agrícoles ucraïneses.

En una reunió del Consell de Seguretat de l'ONU Blinken ha acusat Moscou de bloquejar repetidament el subministrament de menjar i altres productes bàsics als civils atrapats en ciutats assetjades amb la finalitat "d'aconseguir el que la seua invasió no ha pogut: trencar l'esperit dels ucraïnesos", a més de destruir magatzems d'aliments i de robar cereals i altres productes.

El Kremlin, convençut de l'"alliberament" del Donbass

Aparentment alié a aquestes acusacions i tensions, el Kremlin persevera en els seus objectius militars a Ucraïna. Serguei Kirienko, sotscap de l'administració presidencial, s'ha manifestat "absolutament convençut" de "l'alliberament" del Donbass i de la desmilitarització dels territoris limítrofs en l'est d'Ucraïna, després de la rendició de quasi tots els defensors de la planta siderúrgica d'Azovstal, a la ciutat portuària de Mariúpol.

"Estic absolutament convençut que l'exèrcit rus i les milícies populars de Donetsk i Lugansk restabliran les fronteres històriques", ha dit Kirienko, que ha anticipat que Moscou no es conformarà amb això, ja que aspira a "desmilitaritzar els territoris limítrofs perquè deixen de volar míssils i obusos sobre el territori del Donbass", on creu que es farà una consulta popular perquè la ciutadania decidisca si el territori continua a Ucraïna o s'incorpora a Rússia.

També et pot interessar