Biden confirma que frenarà els enviaments d'armes a Israel si envaeix Rafah

El president dels EUA reconeix per primera vegada que Israel ha matat civils amb armament estatunidenc

Un home carrega el cadàver d'un xiquet mort en un dels últims bombardejos d'Israel sobre Rafah
Un home carrega el cadàver d'un xiquet mort en un dels últims bombardejos d'Israel sobre Rafah / Hatem Khaled (Reuters)

El president dels Estats Units, Joe Biden, ha amenaçat per primera vegada Israel de deixar de subministrar-los armament ofensiu com a mesura de pressió per a evitar una invasió sobre la ciutat palestina de Rafah, últim refugi per a 1,4 milions de persones desplaçades. "Si entren en Rafah, encara no han entrat, no subministraré les armes", ha assenyalat el mandatari, que ha admés que l'exèrcit de Tel-Aviv ha matat civils amb artilleria estatunidenca a la Franja de Gaza.

Amb l'advertència en públic, Biden confirma que el bloqueig d'un primer carregament de 3.000 bombes, filtrat 24 hores abans a la premsa, no és un fet extraordinari sinó part de l'estratègia de pressió contra el govern de Benjamin Netanyahu, que manté l'amenaça sobre Rafah malgrat les alertes de Washington i la comunitat internacional, que albiren una massacre.

El secretari de Defensa estatunidenc, Lloyd Austin, ja havia confirmat este dimecres al Senat que Washington havia frenat l'enviament d'un gran paquet d'armament que contenia explosius de gran potència per temor que s'empraren en àrees densament poblades.

"Li ho he deixat clar a Bibi [l'apel·latiu afectiu amb què es refereix a Benjamin Netanjahu] i al gabinet de guerra: No rebran el nostre suport, si entren en estos centres urbans", ha assegurat Joe Biden.

Armes per a atacar, no, per a defensar-se, sí

La restricció armamentística proposada pels EUA no és total. La Casa Blanca frenaria enviaments d'armament ofensiu, com artilleria i bombes per a caces, però continuaria proveint Israel amb material defensiu per al sistema antimíssils Cúpula de Ferro, pel seu compromís amb la defensa d'Israel.

No afecta tampoc l'aliança diplomàtica "irrompible", segons la terminologia utilitzada per Biden, dels EUA amb Israel. Un exemple: Washington ha retardat, fins a data indefinida, el lliurament d'un informe sobre possibles violacions al dret internacional humanitari per les tropes de Tel-Aviv a Gaza que s'havia d'exposar al Congrés estatunidenc. Sí que s'ha publicat un altre estudi, de l'ONG Human Righs Watch, que certifica l'ús arbitrari de força letal per les tropes d'Israel a la Cisjordània ocupada i les acusa de desenes de morts sense justificació o execucions deliberades contra palestins "que no representaven cap amenaça aparent per a la seguretat".

L'operació en marxa sobre Rafah, "d'abast limitat"

Netanyahu ha insistit en la voluntat d'envair Rafah perquè assegura que allí s'amaguen milicians del grup islamista Hamàs. Amb eixe objectiu, l'Exèrcit israelià va ordenar evacuar 100.000 persones dels barris de l'est de la ciutat i va activar una operació militar en què ha pres el control de la frontera palestina amb Egipte. Washington defensa que l'operació té un "abast limitat" i no es tracta de la "invasió a gran escala" contra la qual adverteix des de fa mesos, en línia amb la justificació que fa Tel-Aviv.

Els Estats Units són el principal proveïdor d'armes d'Israel. El 69% del material ofensiu importat per l'estat jueu entre 2016 i 2023 van ser de fabricació estatunidenca, segons l'Stockholm International Peace Research Institute.

Bombes sobre Rafah, negociacions al Caire

Amb algunes d'eixes armes l'Exèrcit israelià ha continuat bombardejant la localitat de Rafah. Ha matat més de 35 palestins en les últimes 24 hores. Els morts des del principi de l'operació militar a la Franja de Gaza s'acosten ja a 35.000 —el 70% dones i xiquets— sense comptar les vora 10.000 persones que s'estima que continuen sepultades sota enderrocs, segons les fonts sanitàries de l'enclavament palestí, sota administració de Hamàs. Les víctimes del costat palestí ja multipliquen per trenta les 1.200 que s'atribueixen a l'atac del grup islamista del set d'octubre que va desencadenar l'ofensiva de Tel-Aviv.

Al Caire els equips negociadors d'Egipte, Qatar i els Estats Units han reactivat els contactes per a aconseguir l'alto el foc i l'alliberament dels més de cent ostatges israelians que reté Hamàs. Fonts egípcies, citades per EFE, asseguren que hi ha consens "sobre alguns punts controvertits" i pressions sobre Israel perquè accepte la proposta aprovada per Hamàs en el començament de la pressa de les tropes d'Israel del pas fronterer de Rafah.

També et pot interessar

stats