Autostrade es compromet a indemnitzar les víctimes de l'accident del pont Morandi i les seues famílies

Giovanni Castellucci, conseller delegat de l'empresa d'autopistes Autostrade per l'Italia, ha anunciat que crearà un fons d’uns 500 milions d'euros per a indemnitzar els damnificats per l'afonament del pont Morandi a Gènova.

Castellucci i el president d'Autostrade, Fabio Cerchiai, que assistiren ahir al funeral d'Estat en memòria de les víctimes de l'accident, han comparegut hui diumenge 19 d'agost, en roda de premsa, per a demanar perdó per no haver aconseguit mostrar suficientment el seu condol i solidaritat amb les persones que han perdut la vida, que ja són 43, ja que ahir va morir un dels homes que estava hospitalitzat en estat greu.

A continuació, els directius de la concessionària han anunciat que el fons de 500 milions d'euros servirà també per a indemnitzar tant les persones que han hagut de ser desallotjades de la seua llar, com les persones que ho seran pròximament quan comencen els treballs de reconstrucció del pont, la qual cosa exigirà buidar més cases per tal de fer les obres amb totes les mesures de seguretat necessàries.

El futur del pont Morandi

Pel que fa a la reconstrucció del pont, vital per a restablir el normal funcionament de la xarxa viària de la ciutat i de tota la zona, ja que afecta algunes de les autopistes més concorregudes del nord d'Itàlia, els directius d'Autostrade han assegurat que es durà a terme en un període de huit mesos. L'empresa s'ha compromés a donar tota la prioritat als aspectes tècnics per damunt dels costos.

Castellucci no ha volgut fer cap comentari sobre la decisió del govern italià de llevar-li a Autostrade la concessió de la gestió de les carreteres italianes, per considerar la companyia responsable de l'accident. Segons el conseller delegat, tots els informes que s'havien encarregat sobre el pont Morandi mostraven que estava bé, així que no comparteix l'opinió de l'executiu italià, encara que ha afegit que hauran de ser els pèrits i els magistrats els qui determinen les responsabilitats corresponents.

Els directius han especificat que el pont el va construir una altra empresa i que, per tant, hauran d'estudiar com es va edificar per a definir responsabilitats en un sinistre que s'haurà d'investigar a fons, i com més prompte millor. Han manifestat la seua disponibilitat per a col·laborar en tot el que siga necessari fins que es descobrisca la veritat.

Cal recordar la polèmica que ha acompanyat el pont pràcticament des que es va construir, en la dècada dels 60, i també l'enginyer i arquitecte Riccardo Morandi, que va morir a Roma l'any 1989. El pont de Gènova va ser un dels seus últims treballs i hi va adoptar un nou disseny de bigues, tirants i suports inclinats, que va donar moltes problemes, la qual cosa va fer que ja durant les tasques d'edificació es multiplicaren els costos i que l'hagueren de sotmetre sovint a reparacions i obres de manteniment prou cares. Per tot això, des de fa molts anys li deien el pont malalt.

Repercussions en els mercats

D'altra banda, el futur de la concessió a l'empresa Autostrade per l'Italia ha sacsejat les cotitzacions en els mercats europeus de moltes de les empreses que es dediquen a les infraestructures. Aquesta concessionària pertany al totpoderós grup Atlantia, de la família Benetton, que en l'actualitat s'ocupa de més de la meitat de les carreteres de peatge a Itàlia i que, de fet, obté d'ací més del 60% dels ingressos. Dimarts passat, el dia del sinistre al pont de Gènova, l'empresa perdia més del 22% del valor de les seues accions en borsa.

La companyia italiana, en una operació conjunta amb la constructora de Florentino Pérez, ACS, havia llançat fa poc de temps una opa sobre l'espanyola Abertis i, com a conseqüència d'això, va arrossegar també l'empresa espanyola en la caiguda, que va marcar els pitjors resultats del dia en l'Ibex-35.

Quant a la resta de concessions d'Autostrade a la zona de Gènova, de moment Castellucci ha apuntat la possibilitat de suspendre el cobrament dels peatges en la regió a partir del pròxim dilluns.