Almenys 75 morts en enfrontaments entre bandes a les presons de l'Equador

Dues bandes criminals es disputen el control de les presons després de l'assassinat al desembre del cap de Los Choneros.

Familiars de reclusos esperen notícies després dels actes de violència viscuts a les presons de l'Equador
Familiars de reclusos esperen notícies després dels actes de violència viscuts a les presons de l'Equador / Marcos Pin (Efe)
24 de febrer 2021 - 09:12

Almenys 75 reclusos han mort a l'Equador en una cadena de violents enfrontaments en tres centres penitenciaris. Les autoritats els atribueixen a una disputa entre dues bandes pel control de les presons. El nombre de ferits puja a desenes, però no hi ha una xifra confirmada perquè fins al vespre les ambulàncies continuaven entrant a les presons a retirar ferits i morts. Aquests tres centres concentren el 70% de la població penitenciària de tot el país, on hi ha al voltant de 60 presons.

Les últimes xifres oficials oferides pel Servei d'Atenció a Persones Privades de Llibertat sumen 75 morts. Al penal de Turi de la ciutat de Cuenca, a 470 quilòmetres al sud de la capital equatoriana, s'han comptabilitzat 33 reus morts, mentre que 34 han perdut la vida a la presó de Guayaquil i huit més a la de Cotopaxi, a uns 80 quilòmetres de Quito.

El cap de presons, Edmundo Moncayo, ha atribuït els motins a picabaralles entre almenys dues bandes criminals que es disputen el control de les presons, la qual cosa obeeix probablement al buit que es va generar després de l'assassinat el desembre passat d'un reu que havia sigut alliberat: José Luis Zambrano, àlies Rasquiña, cap de la temuda organització coneguda com Los Choneros.

En el seu informe preliminar, ha assenyalat així mateix que els motins van ocórrer després d'una requisa efectuada per personal penitenciari, que va trobar armes de foc amb les quals, presumiblement, es pretenia atemptar contra líders d'una de les bandes en disputa.

Escenes dramàtiques dels familiars amb vint reclusos decapitats

La situació a les tres presons –Cuenca, Guayaquil i Cotopaxi– està ja controlada amb l'ajuda de reforços policials i militars. A la de Guayaquil s'han viscut escenes dramàtiques de pares, mares i germans que havien acudit a verificar l'estat dels seus familiars reclosos.

Al drama per l'alt nombre de morts i ferits, s'ha sumat els nombrosos vídeos difosos per les xarxes socials, i fins i tot informacions oficials sobre la brutalitat dels enfrontaments entre les bandes. Segons un dels organismes policials, haurien sigut decapitades fins a vint persones,

No és la primera vegada

Els motins a les presons de l'Equador no són un fenomen nou. De tant en tant es produeixen casos per tota mena de raons. L'agost passat el president, Lenín Moreno, va declarar un estat d'excepció en el sistema carcerari del país pel que va definir com un caos generat per màfies a l'interior dels centres penitenciaris. El 2019 també es van registrar episodis similars que van obligar el govern a declarar l'estat d'excepció en el sistema carcerari, amb diverses mesures que buscaven reduir l'amuntegament i combatre la violència als centres de reclusió.

També et pot interessar

stats