Acusen en juí Navalni d'haver violat set vegades la llibertat condicional

El líder opositor rus afirma que el president Vladímir Putin sabia que estava en tractament a Alemanya.

El líder opositor rus Aleksei Navalni, aquest dimarts en el Tribunal Urbà de Moscou (Rússia)
El líder opositor rus Aleksei Navalni, aquest dimarts en el Tribunal Urbà de Moscou (Rússia) / Reuters

En el Tribunal Urbà de Moscou ha començat aquest dimarts el juí al líder opositor rus Aleksei Navalni a petició del Servei Federal Penitenciari (SFP), que demanda fer efectiva la pena suspesa de 3 anys i mig de presó a la qual va ser condemnat en 2014. L'SPF ha acusat Navalni d'haver violat en set ocasions els termes de la seua llibertat. La vista judicial ha suscitat un gran interés mediàtic i ha congregat als voltants del jutjat centenars de seguidors del conegut opositor rus, més de 200 dels quals han sigut detinguts per la Policia.

El desembre de 2014 Navalni va ser condemnat per un cas de frau en un juí que en 2017 va ser qualificat d'arbitrari pel Tribunal Europeu de Drets Humans. L'SFP l'acusa d'haver incomplit els termes de la llibertat condicional quan estava convalescent a Alemanya, després de l'enverinament que va patir a Sibèria a l'agost de l'any passat. Des d'allí va ser traslladat a Alemanya a petició de la seua família per a ser tractat en una clínica berlinesa. En tornar a Rússia, el passat dia 17, va ser detingut en un aeroport moscovita i, l'endemà, va ser enviat a presó preventiva per un període de 30 dies.

La detenció de Navalni ha suscitat les protestes més massives contra el president de Rússia, Vladímir Putin, des que va arribar al poder fa 20 anys. En les manifestacions per a exigir la seua llibertat han detingut 5.646 persones. Segons el líder opositor, l'enverinament va ser ordenat per Putin, al qual va acusar de corrupció en el vídeo Un palau per a Putin, publicat després de la seua detenció, i que en poc més d'una setmana acumula més de 107 milions de visionats.

D'acord amb l’SPF, representat per Alexander Yermolin, la institució va presentar cinc advertiments sobre la possibilitat de substituir la pena suspesa en una condemna de presó real. A més, va demanar per a l'opositor una multa de 500.000 rubles (5.445 euros). El polític i activista anticorrupció, de 44 anys, també ha sigut acusat pel representant de l’SPF d'haver violat l'"ordre públic en més de 50 ocasions".

L’SPF argumenta que Navalni va ser donat d'alta el 20 de setembre, i que a mitjan octubre ja havia superat "totes les seqüeles de la malaltia", per la qual cosa podia presentar-se davant les autoritats. Afirma, a més, que no va poder localitzar l'opositor des del 24 de setembre, i al·lega que no va ser notificat per Navalni.

Navalni i la seua defensa refuten les acusacions

Navalni ha qüestionat aquesta afirmació durant la vista: "Vosté diu que no sap on estava jo des d'agost. El president [Vladímir Putin] va dir que jo estava en tractament. Ho sabia?". Un dels advocats del líder opositor, Vadim Kobzev, ha recalcat que havia notificat a l’SPF que el seu client no es presentaria al registre i que Yermolin n’estava al corrent, perquè va signar el rebut. Navalni ha recalcat que quan va poder va contactar els seus advocats per a informar l’SPF que es dirigia a Alemanya.

La presidenta de l'OSCE demana la seua llibertat

La presidenta de torn de l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) i ministra d'Exteriors de Suècia, Ann Linde, ha demanat l'alliberament del líder opositor rus Aleksei Navalni durant una visita de treball a Moscou. "Vaig demanar l'alliberament de Navalni i vaig destacar el caràcter inadmissible de l'ús d'armes químiques. Es tracta de la postura comuna de la Unió Europea", ha dit Boga en una roda de premsa conjunta amb el seu homòleg rus, Serguei Lavrov.

El Kremlin avisa que no acceptarà lliçons de la UE

El Kremlin ha avisat que no acceptarà lliçons de la Unió Europea (UE) sobre la situació del líder opositor rus, Aleksei Navalni, en vespres de l'arribada aquest dijous a Moscou de l'alt representant de la Unió Europea per a la Política Exterior, Josep Borrell. "Estem disposats a explicar-ho tot de manera pacient i conseqüent, però no tenim intenció de reaccionar davant d'unes declaracions alliçonadores, i tampoc pensem tindre-les en compte", va dir a la premsa Dmitri Peskov, portaveu del Kremlin.

Els antecedents del juí a Navalni en 15 punts

1. En 2014 Aleksei Navalni i el seu germà Oleg van ser condemnats en un cas de frau comercial i blanqueig de capitals. Estaven acusats del robatori de 26,7 milions de rubles (quasi 500.000 dòlars) de l'empresa de perfumeria Yves Rocher Vostok, i de 4,4 milions de rubles més (uns 80.000 dòlars) d'una empresa de processament de pagaments electrònics. Posteriorment haurien blanquejat 21 milions de rubles (més de 300.000 dòlars) per mitjà de companyies fictícies.

2. En el cas de Navalni la sentència judicial establia una pena suspesa de 3,5 anys de presó, mentre que el seu germà va haver d'ingressar en la presó, de la qual va eixir en 2018.

3. En 2017 el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va condemnar Rússia per sentències "arbitràries i poc raonables" dels tribunals que van dictaminar en contra del líder opositor i del seu germà. El TEDH conclou que Rússia va vulnerar els articles del Conveni Europeu de Drets Humans que garanteixen el dret a un juí just, i que no hi ha pena sense llei. Rússia ha d'indemnitzar amb 10.000 euros a cadascun dels germans, i en matèria de despeses i honoraris, el TEDH va acordar que el líder opositor rebera 45.000 euros. Rússia paga, però no envia a revisió el cas.

4. En 2018 el Tribunal Suprem rebutja revertir el veredicte.

5. El període de prova de la sentència suspesa es va establir inicialment en cinc anys, però després se’n va afegir un més. Així, Aleksei Navalni havia de complir els termes de la llibertat condicional fins al 30 de desembre de 2020, és a dir, presentar-se de manera regular davant les autoritats. En cas contrari, la pena suspesa de 3,5 anys podria convertir-se en una condemna real.

6. Durant aquests sis anys, el Servei Penitenciari Federal es va dirigir en diverses ocasions al tribunal amb la petició de substituir la sentència suspesa per una de real, sense èxit.

7. L'agost de 2020 Aleksei Navalni és enverinat a Sibèria, per orde del president rus, Vladímir Putin, segons denuncia el líder opositor, i va ser traslladat a Alemanya per a rebre’n tractament.

8. El 28 de desembre, dos dies abans del venciment de la pena suspesa, l’SPF acusa Navalni d'haver incomplit l’obligació de presentar-se regularment davant les autoritats, amb l'argument que, segons la revista Lancet, l'opositor va ser donat d'alta el 20 de setembre, i que el 12 d'octubre ja havia superat "totes les seqüeles de la malaltia". Li va donar un dia per a presentar-se.

9. L’SPF afirma que no ha pogut localitzar Navalni. L'opositor assenyala que va notificar a través dels seus advocats oficialment del seu lloc de sojorn, i va presentar documents sobre el tractament.

10. El 29 de desembre va ser declarat en crida i cerca, si bé es va fer públic només el 14 de gener.

11. Navalni torna el 17 de gener de 2020 a Rússia des d'Alemanya, i és detingut immediatament en un aeroport moscovita. L'endemà és enviat a presó preventiva per a un període de 30 dies, fins al 15 de febrer.

12. El 19 de gener l'equip de Navalni publica una investigació sobre el palau de Putin, una opulenta mansió finançada pels seus amics i empresaris d’uns 1.400 milions de dòlars, que l'opositor ha descrit com "el major suborn de la història". El vídeo té ja més de 107 milions de visionats.

13. El 23 de gener se celebren protestes multitudinàries en més de cent ciutats de Rússia per a exigir l'alliberament de Navalni, unes protestes que no s'havien vist des que Putin va arribar al poder en l'any 2000. Més de 4.000 persones són detingudes.

14. El 28 de gener la Justícia russa rebutja el recurs de Navalni contra la presó preventiva.

15. El 31 de gener es repeteixen les protestes en tota Rússia. Més de 5.600 ciutadans són detinguts.

També et pot interessar