Acord a Xile entre govern i oposició per a dotar el país d'una nova constitució

Es farà un referèndum per a preguntar a la ciutadania si vol una nova carta magna i quina fórmula es prefereix.

Imatge de protestes a Santiago de Xile
Imatge de protestes a Santiago de Xile / AFP

El govern de Xile i l'oposició han arribat a un acord per a dotar el país d'una nova constitució. La idea és convocar un referèndum per a preguntar a la ciutadania si vol una nova carta magna i quina seria la fórmula desitjada per a redactar-la: si una convenció o una assemblea constituent. La consulta es farà a l’abril de 2020 i posa Xile en el camí per a substituir el text actual, que data de 1980, aprovat durant la dictadura d'Augusto Pinochet, i apuntat com a principal escull per a construir un país més just en les últimes protestes ciutadanes, que duren ja quatre setmanes i han deixat almenys 22 morts.

El plebiscit resoldrà dues preguntes. D’una banda, la ciutadania haurà de respondre si vol o no una nova constitució. De l’altra, s'haurà de pronunciar sobre quina espècie d'òrgan haurà de redactar la nova constitució, una "convenció mixta constitucional", composta al cinquanta per cent per parlamentaris i per ciutadans electes per a l'ocasió; o una "convenció constitucional", per a la qual tots els seus integrants seran electes per a aquest efecte.

L'elecció dels membres de les dues instàncies es realitzarà a l'octubre de 2020 conjuntament amb les eleccions regionals i municipals amb sufragi universal. L'òrgan constituent que es trie haurà d'aprovar les normes i el reglament de votació de les mateixes per un quòrum de dos terços dels seus membres. Una vegada redactada la nova carta magna, aquesta se sotmetrà a ratificació en un altre plebiscit mitjançant sufragi universal obligatori.

Resposta política a una greu crisi social

Aquest anunci es produeix com a resposta a les protestes que des de fa quatre setmanes es produeixen al país. L’espurna que va fer esclatar les protestes va ser la pujada del preu del bitllet del metro, que va deixar al descobert el profund malestar social que es viu a Xile per la carestia de la vida, les desigualtats socials i el deteriorament dels serveis públics. Manifestacions que han deixat almenys 22 morts i han impactat l'economia del país, amb la caiguda del producte interior brut i la moneda xilena ha arribat a mínims històrics en relació amb el dòlar.

També et pot interessar