Les Abuelas de la Plaza de Mayo identifiquen el net 133 robat per la dictadura argentina
L'associació ha comunicat aquest divendres la primera identificació de 2023
L'organització Abuelas de Plaza de Mayo ha anunciat aquest divendres que ha identificat el net 133 robat per la dictadura argentina (1976 i 1983). "Amb immensa felicitat anunciem la trobada del net 133", han informat en un comunicat sobre la primera identificació de 2023. "Quan fa quasi 40 anys de l'inici del període democràtic més llarg de la nostra història, seguim buscant les nostres netes i nets, tots els dies. Cada restitució reafirma que el poble argentí ens acompanya i decideix no oblidar", ha assenyalat l'organització.
L'entitat donarà més detalls en una roda de premsa a l'Espai Memòria i Drets Humans de Buenos Aires (l'antiga Escola de Mecànica de l'Armada), que durant la dictadura va actuar com un dels majors centres de detenció il·legal i tortura.
El president argentí, Alberto Fernández, ha felicitat les Abuelas a xarxes socials: "Una altra immensa victòria de la seua incansable lluita en aquest llarg camí de memòria, veritat i justícia". "Gràcies Abuelas per retornar la identitat a tot un poble que vos acompanya", ha afegit.
L'última vegada que Abuelas de Plaza de Mayo va anunciar la restitució de la identitat d'un bebé robat va ser en desembre de 2022. Amb pocs dies de diferència es van presentar el net 131, desaparegut en 1977, i la neta 132, desapareguda en 1976. Abans d'aquestes dues identificacions, l'anterior ja datava de tres anys i mig abans, en 2019, quan es va identificar Javier Matías Darroux com el net 130.
Abuelas de Plaza de Mayo, presidida per Estela de Carlotto (de 92 anys), estima que vora 500 xiquetes i xiquets van ser robats als seus progenitors per la dictadura. La majoria eren fills d'opositors al règim i en molts casos, mares que van donar a llum en centres clandestins de detenció i tortura. Moltes d'elles van ser assassinades o llançades amb vida, drogades, a la mar.
En total, el terrorisme d'estat va fer desparéixer 30.000 persones, segons organismes en defensa dels drets humans. Des de mitjans de la dècada de 1980, Abuelas de Plaza de Mayo va impulsar la creació d'un banc genètic per a facilitar la identificació.
