Els 95 milions de ‘xiquets i xiquets invisibles’ d'Àfrica subsahariana

El registre de naixement, un procediment que a moltes regions es dona per descomptat, no es fa en la major part dels nounats de l’Àfrica subsahariana, on només estan inscrits el 45% dels xiquets menors de 5 anys, sent la taxa de registre més baixa del món, segons el Fons de les Nacions Unides per a la Infància (Unicef).

Com a resultat, vora 95 milions de xiquets i xiquetes de menys de cinc anys d’aquesta regió són "invisibles" per a les institucions dels seus països.

Tindre un certificat de naixement dona accés a l'educació i la sanitat, a obtindre el document d'identitat o poder votar, però també pot previndre el treball infantil o el matrimoni precoç, o evitar condemnar un xiquet com si es tractara d'un adult.

La inscripció oficial dels naixements és molt diferents segons el lloc, perquè supera el 85% en països com Cap Verd, República del Congo, Sud-àfrica, Botswana, el Gabon o Mali; i no arriba al 15% a Somàlia, Malawi, el Txad o Zàmbia, segons les últimes xifres recopilades per Unicef.

Entrebancs socioeconòmics i culturals

D’altra banda, si el xiquet o xiqueta naix en una zona rural, la taxa de registre és d'un 35%, mentre que si ve al món en una urbs augmenta al 61%, segons Unicef.

Les diferències socioeconòmiques també hi tenen un impacte decisiu, ja que a Àfrica subsahariana són registrats un 63% dels xiquets quan la llar és més rica i només el 26% quan és més pobra. La causa és el cost que comporta la inscripció del naixement, ja siga de manera directa a través d'una taxa o indirecta, pel transport necessari per a desplaçar-se a fer el tràmit.

Les creences socials poden suposar en alguns casos un entrebanc afegit perquè la xicalla siga declarada oficialment. Aquest és el cas de mares solteres, menors nascuts després d’una violació o incest i fins i tot, aquells o aquelles que pateixen una discapacitat molt severa.

Per a algunes cultures tradicionals africanes aquest procediment és considerat una imposició “colonitzadora” de “l’home blanc”, i es rebutja per entendre-la com una ferramenta de control per part de l’Estat.

Les previsions per a aquesta dècada

El registre de naixements està entre els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) per a 2030 de les Nacions Unides, però es necessita accelerar les inscripcions per a arribar a la cobertura universal.

Encara que hi ha països amb bones expectatives, com la Costa d'Ivori, on si es duplicara la tendència actual s'arribaria a un registre del 99,4% el 2030; a Nigèria, el país més poblat del continent, encara que és duplicara només s'aconseguiria inscriure un 42% dels naixements.

En els últims anys, països com Ghana, Mali, el Senegal, Uganda, Namíbia o Etiòpia quasi han duplicat el registre de naixements, però Unicef tem que la pandèmia de la Covid-19 llaste aquests progressos.