Més de 400 morts en un despreniment de terra en una mina de la República Democràtica del Congo
La tragèdia s’ha produït a Rubaya, una zona controlada pels rebels de l’M23, i les tasques de rescat avancen amb pocs recursos
Més de 400 persones han mort a causa d’un despreniment de terres en una mina de coltan a Rubaya, a l’est de la República Democràtica del Congo (RDC), segons estimacions este dilluns de fonts locals. L’afonament es va produir dijous passat després de fortes pluges sobre l’explotació minera, situada a la prefectura de Mupfuni Kibabi, a la província de Kivu del Nord, una àrea sota control del grup rebel Moviment 23 de Març (M23), on continuen les tasques de recerca.
“Ja superem els 400 morts, incloent-hi miners artesanals i comerciants, procedents no només de Masisi, sinó també de territoris veïns i fins i tot de països pròxims que venen a treballar-hi. La tragèdia és enorme”, ha declarat per telèfon a EFE Telesphore Nitendike, president de la societat civil de Masisi.
Nitendike ha explicat que les operacions de rescat avancen “a poc a poc amb els recursos disponibles” i ha denunciat que la zona, ocupada pels rebels amb el suport de l’exèrcit ruandés, no és administrada, un fet que dificulta l’organització del socors. “La gent arriba de totes parts a buscar els seus éssers estimats com pot, sense equip ni mitjans”, ha lamentat, alhora que ha reclamat ajuda internacional.
Crida urgent a la comunitat internacional
Ngendu Mwabura, antic cap administratiu de Mupfuni Kibabi abans de ser apartat per l'M23, ha confirmat que la xifra de víctimes supera ja les quatre-centes. “La comunitat internacional ha d’ajudar-nos, perquè estos cossos necessiten ser soterrats per a previndre la propagació de malalties”, ha advertit, i ha afegit que s’ha sol·licitat assistència a la missió de pau de l’ONU, la RDC (Monusco), sense que haja arribat de moment.
En un comunicat difós dissabte, el govern congolés va traslladar el condol a les famílies i va denunciar un “sistema organitzat de saqueig i explotació il·legal” dels recursos naturals per part de l'M23. L’executiu ha recordat que, abans de la presa rebel, la zona estava classificada com a “roja”, fet que prohibia qualsevol activitat minera per motius de seguretat.
La coalició Aliança Riu Congo-M23 ha replicat este diumenge que el govern “polititza una tragèdia profundament humana” causada, segons el seu parer, per condicions climàtiques excepcionals, i l’ha acusat de fracassar en la regulació del sector miner.
El desastre té lloc en un context d’escalada del conflicte a l’est congolés, agreujat des de finals de gener del 2025, quan l'M23 va prendre el control de Goma, capital de Kivu del Nord, i setmanes després de Bukavu, a la veïna Kivu del Sud.
