Els 27 acorden multiplicar la despesa militar per a rearmar Europa
La reunió dels líders europeus acaba amb el compromís de posar en marxa un instrument de 150.000 milions d'euros en préstecs per a despesa militar
Els líders de la Unió Europea (UE) han eixit de la cimera extraordinària convocada a Brussel·les pel president del Consell Europeu, António Costa, amb el compromís de donar suport a l'instrument de 150.000 milions d'euros en préstecs per a despesa militar en el marc del pla per a rearmar Europa; s’estima que podria arribar a mobilitzar 800.000 milions d’euros.
El recorregut d’esta iniciativa està previst per a implementar-se al llarg de la dècada vinent i, a més, fixa les prioritats en les compres militars en un pas més de la UE per a respondre a la urgència geopolítica marcada pel conflicte a Ucraïna i el canvi dels Estats Units en les polítiques de defensa.
En el text de conclusions pactat, els 27 s’han compromés a "accelerar la mobilització dels instruments i finançament necessari per a reforçar la seguretat de la Unió Europea i la protecció dels ciutadans". Això vol dir que han donat el vistiplau al "full de ruta" de la presidenta de la Comissió Ursula von der Leyen per a accelerar de manera immediata la despesa en defensa, que inclou com a principal la proposta un nou instrument que proporcionarà als estats membres préstecs de fins a 150.000 milions d’euros amb el suport del pressupost comunitari.
Tot i això, la major part del pes d’este instrument està previst que recaiga sobre el pressupost nacional, amb iniciatives com activar de manera coordinada la clàusula de fuita, perquè la inversió en defensa no compute en el dèficit, i també inclou flexibilitzar les partides de cohesió per a redirigir fons a la despesa militar. Així mateix, han demanat al Banc Europeu d'Inversions que continue adaptant les seues regles per a finançar projectes militars.
Els dirigents de la UE han identificat per primera vegada una llista d’"àmbits prioritaris" per a reforçar les seues capacitats i que servisca de guia per a les inversions immediates en defensa en coherència amb l'OTAN.
D'esta manera, com a prioritat més alta se situaria la defensa antiaèria, els sistemes d'artilleria, incloent-hi capacitats d'atac de precisió profunda, míssils i municions i sistemes de drons i antidrons. Entre les altres prioritats es troben invertir en enablers estratègics, en mobilitat militar, elevar la protecció d'infraestructures crítiques, les ciberamenaces i la intel·ligència artificial, així com la guerra electrònica.
A més, se subratlla la necessitat de protegir les fronteres de la UE terrestres, marítimes i aèries i posa l'accent en el flanc oriental, amb l’actual conflicte bèl·lic entre Ucraïna i Rússia. A petició d'Espanya i Itàlia, també s’ha inclòs una menció a les amenaces provinents del flanc sud-europeu.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha defés que la UE assumisca que el concepte de seguretat "siga de 360 graus" i no es limite a mirar l'amenaça russa en l'est d'Europa. "També els països del sud tenim desafiaments importants pel que fa a la seguretat i la protecció dels nostres conciutadans i també del conjunt de la UE", ha dit.
