El 2021 han mort assassinats 46 periodistes, la xifra més baixa en 20 anys

Per contra, la xifra de periodistes empresonats es dispara amb un rècord històric de 488, segons l'informe de Reporters Sense Fronteres

Un periodista parla amb un membre de l'exèrcit en una imatge d'arxiu
Un periodista parla amb un membre de l'exèrcit en una imatge d'arxiu / RSF

Un total de 46 periodistes han mort assassinats o han perdut la vida en l'exercici de la seua professió el 2021, segons el balanç anual de Reporters Sense Fronteres (RSF), el nombre més baix de morts en 20 anys. Al mateix temps, la xifra d'empresonats ha arribat a un rècord històric, 488.

El recompte de l'organització defensora de la llibertat de premsa, publicat aquest dijous, assenyala per tercer any consecutiu Mèxic com el país més perillós per als periodistes, mentre que la Xina conserva la seua condició de la major presó del món per als informadors.

RSF atribueix la baixada del nombre de periodistes assassinats a "l'evolució dels conflictes regionals" a Síria, l'Iraq o el Iemen, amb una "estabilització dels fronts" després d'uns anys particularment mortífers que van marcar un rècord el 2016.

Des del 2003, el balanç anual de l'organització no havia registrat menys de 50 víctimes mortals. Van caure tant els periodistes morts en zones de conflicte com els que van ser objectiu directe dels seus assassins.

Mèxic i l'Afganistan, les pitjors destinacions per a la premsa

En total, 26 reporters van ser blanc dels seus botxins, un 65% del total, enfront del 85% de l'any anterior, amb Mèxic com a principal zona de perill, amb set víctimes, que eleven a 47 el nombre registrat en els últims cinc anys.

L'Afganistan, on els talibans van recuperar el poder, es va situar en segon lloc de la tràgica llista, amb sis morts, tots assassinats en atemptats islamistes enmig d'una "impunitat total". Iguala Mèxic en nombre de víctimes en els últims cinc anys. El conflicte armat al Iemen i la màfia índia s'han cobrat quatre víctimes cadascun el 2021.

Com en balanços precedents, RSF denúncia que "quan un periodista s'interessa per assumptes molestos i el crim organitzat, en particular en l'àmbit local, s'arrisca a una execució a sang freda" en aquest país.

Tot això en una situació d'"impunitat quasi total i d'absència de valentes reformes per part dels governs successius", la qual cosa genera "una espiral de violència que sembla no detindre's mai".

RSF destaca que tres de cada cinc periodistes assassinats van caure en països que no estan oficialment en guerra i apunta dos casos a la Unió Europea: el grec Giorgos Karaivaz, que investigava la corrupció policial al seu país, i l'holandés Peter R. de Vries, especialista en crim organitzat.

Rècord de detinguts

La caiguda del nombre de periodistes assassinats contrasta amb el rècord d'informadors entre reixes, després de l'augment del 20% registrat el 2021, reflex de "l'amplificació d'una repressió cada vegada més implacable contra la informació independent".

El retorn de la junta militar al poder a Birmània, l'enduriment de la situació a Bielorússia i la mà dura de la Xina a Hong Kong expliquen en bona part l'empitjorament històric de la situació.

La Xina es manté com la major presó del món per a periodistes, amb 127 entre reixes al país més poblat del món, mentre Birmània accedeix a la segona plaça, amb 53, desbancant Vietnam (43) i l'Aràbia Saudita (31), que també ha sigut superada per Bielorússia (32).

El balanç anual assenyala que 65 periodistes estan segrestats en el món, dos més que el 2020, tots en quatre països: Síria (44), l'Iraq (11), el Iemen (9) i Mali (1).

Etiòpia usa l'estat d'emergència per a arrestar periodistes

Les autoritats d'Etiòpia han arrestat almenys 14 periodistes des del 2 de novembre, quan el govern federal va aprovar l'estat d'emergència per la seua guerra en curs amb els rebels de la regió nord de Tigre, segons ha indicat el Comité per a la Protecció dels Periodistes (CPJ)

El representant d'aquesta organització per a l'Àfrica subsahariana, Muthoki Mumo, ha afegit que la llei de l'estat d'emergència d'Etiòpia atorga als funcionaris de seguretat "poders extremadament amplis d'arrest, prohibint de facto el periodisme crític i enviant un missatge intimidatori a la premsa".

També et pot interessar