Cada valencià guanya de mitjana 10.611 euros en 2019, 1.069 euros menys que al conjunt de l'Estat
El risc de pobresa baixa 3,2 punts fins al 27%, mentre que la població en risc d'exclusió és del 23,7%, un 2,3% menys.
L'ingrés mitjà anual dels valencians s'ha situat en 2019 en els 10.611 euros. Això suposa un creixement del 3,7%, és a dir, 379 euros més que un any abans. Malgrat aquest creixement, la Comunitat Valenciana està 1.069 euros per sota de la mitjana estatal. A Espanya, l'ingrés mitjà per persona ha augmentat un 2,3% fins als 11.680 euros, segons l'Enquesta de condicions de vida de l'any 2019, publicada aquest dimarts per l'Institut Nacional d'Estadística i que no arreplega encara els efectes en l'economia de la pandèmia del coronavirus
Els ingressos mitjans anuals més elevats s'ha donat al País Basc (15.300 euros per persona), Madrid (14.199) i Navarra (13.937), amb diferències de 3.000 a vora 5.000 euros respecte a la Comunitat Valenciana. Per contra, els ingressos més baixos s'ha registrat a Extremadura (8.796 euros per persona), Múrcia (8.956) i Andalusia (9.160).
D'altra banda, la taxa valenciana de risc de pobresa en 2019 ha baixat 3,2 punts respecte a 2018 i se situa en el 27%, mentre que la població en risc d'exclusió social (taxa Arope) ha sigut del 23,7% (2,3 punts menys que en 2018). Al conjunt de l'Estat, el risc de pobresa és del 20,7% i la taxa Arope del 25,3%.
Les taxes de risc de pobresa més elevades, relacionades estretament amb els ingressos, s'han donat a Extremadura (31,5%), Andalusia (31,3%) i les Canàries (28,5%). En el costat contrari, al nord d'Espanya, Navarra (7,7%) i el País Basc (10,0%) presenten les taxes de risc de pobresa més baixes. El mateix repartiment es produeix en les taxes Arope.
Situació econòmica de les llars
Respecte a la situació de les llars valencianes, milloren totes les dades respecte a un any abans. Si bé un 5,2% arriba a fi de mes amb "molta dificultat" (un descens del 2,1%); un 33,5% no pot afrontar despeses imprevistes; un 34,5% no pot permetre's una setmana de vacances a l'any fora de casa, i un 7,2% es retarda en pagaments relacionats amb l'habitatge principal.
