La Unió rebutja la macroplanta fotovoltaica prevista sobre més de 600 hectàrees d'Onda i l'Alcora

La Unió Llauradora i Ramadera ha mostrat este divendres el seu rotund rebuig a la construcció d'una macroplanta fotovoltaica i la seua infraestructura d'evacuació que afectarà més de 600 hectàrees de cultiu, moltes d'elles en sòl útil de regadiu amb gran valor agroecològic, a Onda i l'Alcora (Plana Baixa).

L'organització agrària assenyala que es tracta d'un projecte de la filial de l’empresa EnerHi (Harbour Maestrat 4) denominat PSF Valentia Edetanotum FV4 de 300 MW i que actualment es troba en fase d'informació pública de l'estudi d'impacte ambiental i la documentació referent a la sol·licitud d'autorització administrativa prèvia.

Preveu la instal·lació de 751.632 plaques solars en una zona citrícola totalment productiva i on existeixen més de 150 finques familiars i professionals de xicoteta i mitjana grandària en ple rendiment que es veurien afectades totalment o parcialment per la seua construcció. Des de l’associació lamenten que es tracta en la major part de terres molt fèrtils, amb baix contingut en calç, modernitzades amb el pas del temps i amb fertirrigació localitzada. “En cas que es porte a terme este macroprojecte es perdria una important zona de cultiu agrícola i en conseqüència es veurien afectades en gran manera les entitats de reg que subministren l'aigua a la zona plantejada”, diu el comunicat.

Tenint en compte l'impacte, la Unió ha manifestat la seua oposició per la “greu pèrdua” de superfície agrària i el mal que es provoca a uns llauradors que han fet al costat de les administracions una important inversió en els seus camps. “Estem a favor de les energies renovables, però implantades d'una forma racional, sostenible, aprofitant zones no productives o polígons. Reiterem que es prioritze l'autoconsum energètic en lloc de construir grans plantes fotovoltaiques que destrossen el territori rural i que posen en perill una important superfície de terrenys agrícoles en plena producció, a més d'aniquilar la forma de vida de les persones que tenen el seu projecte vital en estes zones”, sentencien.