Un jutge de Gandia rebaixa un 36% el lloguer d'un local fins a la fi de l'estat d'alarma

Aplica una clàusula que permet modificar un contracte davant d'un canvi sobrevingut i extraordinari com l'actual crisi sanitària

Imatge d'arxiu d'un local de lloguer
Imatge d'arxiu d'un local de lloguer / Shutterstock

El jutjat de primera instància número 4 de Gandia ha acordat que es rebaixe un 35,69% la renda d'un local, propietat del grup Merlin, des de la reobertura al juny de 2020 fins al passat 9 de maig, quan va acabar el segon estat d'alarma, a pesar de no registrar pèrdues d'explotació.

En la seua sentència, el magistrat aplica la clàusula rebus sic stantibus, que permet modificar un contracte davant un canvi sobrevingut i extraordinari com l'actual crisi sanitària. La sentència insisteix que, si bé el negoci no ha tingut pèrdues, sí que ha experimentat un descens de vendes suficient per a no aconseguir el seu objectiu de "màxims guanys".

Els arrendataris recordaven en la seua demanda que "fins al moment de la declaració de l'estat d'alarma", el 14 de març de 2020, havien complit totes les seues obligacions, i destacaven la inexistència de cap clàusula que previnguera les conseqüències que podrien derivar-se d'una situació com la de la pandèmia.

Es basaven així en l'impacte causat primer pel tancament de l'activitat i, més tard, per les restriccions, la qual cosa ha derivat en "falta de liquiditat" i la caiguda de la "assistència de clients per por de contagis i per la limitació dels aforaments".

Així mateix, consideraven que el grup propietari del local havia actuat de mala fe al no voler negociar un reequilibri del contracte, tot i el pacte pel qual es comprometien a pagar, "mes a mes" i després de l'obertura, un import equivalent al qual, en condicions normals haurien hagut d'abonar, multiplicat pel percentatge de facturació real obtinguda sobre la mitjana de 2019.

L'arrendador va promoure el desnonament

No obstant això, va ser rebutjat per Merlin, que va oferir "a canvi, una altra proposta", qualificada pels propietaris del negoci com a "mera propina, i amenaçar amb una demanda de desnonament per falta de pagament". De fet, l'arrendador es va negar a rebre el pagament parcial del lloguer i va promoure finalment el desnonament; si bé la justícia finalment va resoldre el contracte, la sentència està pendent de recurs.

Ara, el jutge estima parcialment els arguments en entendre que la crisi del coronavirus ha causat "un greu perjudici" als arrendataris, l'activitat dels quals "va estar del tot paralitzada" per no ser essencial i, després, va quedar afectada per les limitacions horàries, les restriccions d'aforament i els tancaments perimetrals.

No obstant això, desestima la petició dels inquilins de rebaixar el lloguer i les despeses d'acord amb la caiguda de les vendes que, al 2020 va ser del 40,88% sobre la base que "l'arrendatari assumeix major risc que l'arrendador".

Encara que el jutge delimita els efectes de la seua decisió a l'alçament de l'últim estat d'alarma, que va concloure diumenge passat, obri la porta al fet que es puga instar a prendre mesures que alteren les condicions originals del contracte si es mantenen restriccions que afecten el local, com a conseqüència de la pandèmia.

També et pot interessar

stats