El TUE decideix aquest dimecres sobre la legalitat dels acords pesquers entre la UE i el Marroc que inclouen el Sàhara

El Tribunal General de la Unió Europea dictamina aquest dimecres si els acords pesquers i agrícoles entre la UE i el Marroc que inclouen el Sàhara Occidental són legals o, com defén el Front Polisario, han d'anul·lar-se per ser contraris al dret internacional ja que inclouen un territori pendent de descolonització.

La sentència es coneixerà a partir de les 11:00 hores i podrà ser recorreguda per qualsevol de les parts en un termini de dos mesos i deu dies. Una resolució que amenaça d'obrir una nova fricció entre Brussel·les i Rabat, si la justícia europea tomba els dos acords després de superar la crisi sorgida al maig pel pas de milers de migrants a Espanya a Ceuta.

El tribunal de Luxemburg va declarar el desembre de 2016 que els acords entre la UE i el Regne del Marroc no poden incloure el Sàhara Occidental perquè es tracta d'un territori no autònom. Aquest fet va obligar les dues parts a renovar els seus pactes pesquers i agrícoles perquè pogueren incloure productes alimentaris i captures pesqueres procedents de l'antiga colònia espanyola.

El Front Polisario ha demanat a la justícia europea l'anul·lació de tots aquests acords per aquestes modificacions, però la Comissió Europea i els governs del bloc consideren que són vàlids perquè la població local ha sigut consultada i, segons el parer de les institucions comunitàries, tindran un impacte positiu sobre l'economia.

Els arguments de la UE

L'avaluació europea respecte a l'impacte de l'acord agrícola sobre el Sàhara Occidental va concloure que els avantatges aranzelaris per a productes sahrauís suposaran un "fort impuls" per al creixement econòmic i el desenvolupament social. També que promourà, segons aquesta anàlisi, unes "condicions d'inversió favorables i contribuirà a una expansió ràpida i significativa que permetrà el desenvolupament de l'ocupació local".

La UE destaca que serà "molt beneficiós" per a la població afectada per les "repercussions positives " des del punt de vista de l'ocupació i les inversions, així com sobre el desenvolupament del sector pesquer. El bloc també considera que el protocol "representa la millor garantia d'explotació sostenible dels recursos naturals de les aigües adjacents al Sàhara Occidental".

En els dos casos, el Servei Europeu d'Acció Exterior (SEAE) va realitzar "àmplies consultes" en les quals "la majoria dels actors socioeconòmics i polítics que van participar-hi es va mostrar a favor" tant de l'acord pesquer com d'ampliar els avantatges aranzelaris a productes sahrauís.

El Polisario en demana l'anul·lació

El Front Polisario i "altres parts", no obstant això, es van negar a participar-hi perquè entenen que els acords impliquen un reconeixement de la sobirania del Marroc sobre el Sàhara i els seus recursos, un fet que nega la UE.

Així, el Polisario va demanar al TUE que avaluara la legalitat dels acords i ha fonamentat la seua posició en una desena de motius, el primer dels quals assenyala que la UE i el Marroc no tenen competències per a negociar acords internacionals que siguen aplicables al Sàhara Occidental en nom de la població afectada.

D'altra banda, denuncia que abans de celebrar els acords no s'ha avaluat el respecte dels drets fonamentals i el dret internacional humanitari, així com que "neguen l'existència del poble sahrauí com a subjecte de dret substituint-lo per l'expressió 'poblacions afectades'".

També argumenta el Polisario que els acords agrícoles i pesquers "vulneren el dret del poble sahrauí de disposar lliurement dels seus recursos naturals" i organitza "sense el seu consentiment" l'exportació dels seus productes a la UE i l'explotació dels seus recursos pesquers per vaixells europeus.

Impacte econòmic per a Espanya

Més allà de l'impacte polític, una sentència que donara la raó al Front Polisario també tindria conseqüències econòmiques per a les dues parts, especialment per a Espanya, que és el soci comunitari que més es beneficia de l'acord que permet que pesquers comunitaris treballen en aigües del Sàhara.

En concret, un 91% de les captures recollides en el pacte pesquer amb el Marroc provenen d'aigües sahrauís. A canvi de l'accés a aquestes aigües, la UE paga al Marroc una mitjana anual de 52 milions d'euros cadascun dels quatre anys de vigència de l'acord, dels quals 12 milions aproximadament han de ser abonats pels armadors europeus.

En contrapartida, el Marroc permet pescar en les seues aigües i en les del Sàhara Occidental a 128 vaixells europeus, entre ells 92 espanyols.