El Tribunal Suprem determina que els autònoms podran deduir-se les despeses de menjars amb clients o proveïdors
La sentència, que inclou despeses per reunions amb clients i proveïdors, i regals a clients o al personal. contravé el criteri d'Hisenda
El Tribunal Suprem ha dictat una sentència en la qual estableix que les despeses per reunions amb clients i proveïdors, així com les promocionals i els regals a clients o al propi personal del negoci, són deduïbles en l'impost de societats.
La decisió contravé el criteri d'Hisenda.,que diu que només es poden deduir aquelles despeses comptables i que esan relacionades amb els ingressos de l'empresa, és a dir, que influeixen directament en el resultat.
Quines són deduïbles i quines no
Segons estableix la llei d'aplicació, no són despeses deduïbles en l'impost de societats aquelles que, tenint un reflex comptable, es fan a títol gratuït i no determinen el resultat fiscal o tributari de l'exercici.
No obstant això, el Suprem entén en aquesta decisió que sí que són deduïbles aquelles despeses que "sent donatius o liberalitats" es coneixen col·loquialment com a atencions a clients o al propi personal i els promocionals, així com tots aquells "que es troben correlacionats amb els ingressos", fets dins de la pròpia activitat empresarial amb l'objectiu d'aconseguir un millor resultat empresarial.
Dificultat a l'hora de definir la correlació entre ingressos i despeses
Si bé no existeix una regulació precisa sobre què ha d'entendre's per correlació entre ingressos i despeses, el Suprem apunta que “els uns i els altres conformen la gestió financera de l'activitat empresarial que com a tal es projecta, habitualment, mitjançant la realització d'un conjunt d'accions dirigides a l'obtenció d'un millor resultat, la qual cosa justifica que la relació entre despeses i ingressos puga ser tant directa com indirecta, esgotant-se en el moment de la realització d'una concreta operació o projectant-se de futur".
Així, encara que els menjars de treball, els regals a clients o les despeses promocionals no busquen una consecució directa i immediata dels millors resultats, "per la pròpia naturalesa i característiques persegueixen un resultat indirecte i de futur", i per això poden correlacionar-se amb els ingressos, segons l'alt tribunal.
En aquest sentit, el Suprem assenyala que l'atenció a clients i proveïdors busca fonamentalment fidelitzar els uns i els altres, mentre que les atencions a empleats persegueixen incentivar-los en el treball que s'ha de desenvolupar, i la promoció de productes o de la pròpia empresa té per objectiu aconseguir avantatges en vendes i posicionament empresarial.
