La taxa de pobresa augmenta a la Comunitat Valenciana fins al 24,8%

La taxa de la pobresa en la Comunitat Valenciana ha ascendit mig punt el 2024 respecte a l'any anterior i ha arribat al 24,8%, mentre que la pobresa infantil se situa en el 35,1%, en tots dos casos per damunt de la mitjana nacional.

Així es desprén del capítol "Pobresa i Territori. Comunitats autònomes i Unió Europea" del XV Informe L'Estat de la Pobresa a Espanya, de la Xarxa de Lluita contra la Pobresa i l'Exclusió Social en l'Estat Espanyol (EAPN-ES), publicat este dijous.

El document apunta que, en l'autonomia valenciana, la taxa de pobresa el 2024 ha augmentat al 24,8%, per damunt del 19,7% de la mitjana nacional. Quant a la pobresa infantil, és del 35,1% (enfront del 29,2% de la mitjana nacional).

Quant a la taxa de pobresa extrema, que agrupa les persones que patixen pobresa amb major intensitat —els qui viuen en llars amb ingressos inferiors a 7.723 euros per unitat de consum a l'any (644 euros/mes)—, en la Comunitat Valenciana és de l'11,4%, un 0,7% més que el 2023.

De fet, l'informe esmenta "l'extrema situació de les persones en situació de pobresa" a Navarra, Euskadi, Illes Balears, Comunitat Valenciana, Múrcia i Castella i Lleó, on "més del 45% de les persones en risc de pobresa estan en pobresa extrema".

Segons el document, el risc de pobresa i/o exclusió social (taxa Arope) a la Comunitat Valenciana també ha augmentat un 0,3% el 2024 respecte a l'any anterior i se situa en el 29,9% (la mitjana nacional és del 25,8%).

Bretxa nord-sud

A escala nacional, l'EAPN-ES ha reclamat la millora de les prestacions i ajudes autonòmiques davant de les desigualtats de territoris, que han provocat un increment de la bretxa nord-sud. A més, l'increment del producte interior brut (PIB) de les comunitats autònomes no aconseguix millorar les xifres de pobresa.

L'estudi posa en evidència que, a Espanya, el territori constituïx un factor important de desigualtat, que es manté de manera estructural i es veu reflectit en la majoria dels indicadors de pobresa. Este fet es deu a algunes variables demogràfiques, però també a les polítiques públiques que s'implementen en les diferents autonomies, segons l'anàlisi.

Segons l'Informe, la taxa Arope es va reduir en l'últim any del 26,5% al 25,8% de la població, uns 12,5 milions de persones (200.000 menys), la xifra més baixa des de 2014. Per a EAPN-ES es tracta d'una "reducció important", que reflectix l'aposta per polítiques socials dels últims anys, però l'ONG alerta enfront d'unes xifres que des del 2014 no han aconseguit baixar del 25% de la població. És a dir, almenys una de cada quatre persones a Espanya s'ha mantingut en risc de pobresa i/o exclusió social en l'última dècada.

Estes dades varien en funció del territori, amb taxes de pobresa regionals que dupliquen la mitjana estatal i una "clara" bretxa nord-sud que es manté constant amb els anys. Andalusia, Castella-la Manxa, Extremadura i la Regió de Múrcia presenten els majors percentatges de població en risc de pobresa i/o exclusió social. Resulten "preocupants" per a l'organització casos com Navarra, Comunitat Valenciana o Castella i Lleó, que arrosseguen "un empitjorament" de les xifres diversos anys consecutius.

D'altra banda, encara que s'haja constatat l'impacte positiu de les polítiques socials aprovades enfront de les últimes crisis, la millora no arriba amb "prou intensitat per a protegir la població que viu en condicions més precàries". Això ho posen en evidència dades com que huit de cada cent persones a Espanya viuen amb menys de 644 euros al mes.

En este sentit, ha incidit en el fet que regions amb millors dades com Euskadi, Navarra o Illes Balears, encara que la pobresa arribe a menys persones, ho fa amb intensitat notable: més del 45% de les persones en risc de pobresa en estos territoris viuen amb menys de 644 euros al mes.

Creixement econòmic

Per a l'EAPN-ES, el caràcter estructural de la pobresa a Espanya i en les autonomies és una mostra de com "el mer creixement econòmic no és suficient per a reduir la desigualtat" i ha advertit de la necessitat de fomentar "la inversió social i el paper protector de l'Estat, amb polítiques que reforcen la cohesió social i territorial i amb un sistema fiscal progressiu més just".

En este sentit, ha recordat que l'augment del PIB en les autonomies i la creació d'ocupació no aconsegueixen millorar les xifres de pobresa d'un mode proporcional. Segons les seues dades, esta situació es reflectix en regions com Canàries, la Comunitat Valenciana o la Comunitat de Madrid. En el cas madrileny, encara que registra una de les rendes mitjanes per persona més altes de l'Estat (euros 17.275) i presenta un PIB per càpita molt elevat, és una de les regions més desiguals: el 20% més ric de la població guanya 5,5 vegades més que el més pobre. Per això, consideren "imprescindible una major redistribució i millorar la qualitat del mercat laboral i dels sistemes de garantia de renda".

En este context, l'informe fa una anàlisi del paper protector de l'Estat. El 2024, les ajudes i prestacions socials, incloses les pensions, van evitar que 11,1 milions de persones entrara en situació de pobresa al nostre país.

Malgrat això, en l'anàlisi comparativa per autonomies, la capacitat de les transferències de les Administracions per a reduir la desigualtat està determinada per la inversió social que duga a terme cada regió i posa com a exemple a Múrcia, Astúries i Canàries, que partixen de situacions de vulnerabilitat semblants i tindrien taxes de pobresa sense transferències molt similars (entre 47% i 48%). "Gràcies a les prestacions socials, Astúries registra una taxa de pobresa del 15,6%, mentre que Múrcia aconseguix el 26,0% i Canàries el 24,6%", ha argumentat l'EAPN.

Habitatge

Respecte a l'habitatge, l'increment dels preus s'evidencia sobretot en els lloguers, la despesa dels quals mig mensual ha pujat un 39,3% en l'àmbit estatal entre 2014 i 2024, quasi el doble si es compara amb la quota hipotecària (puja un 20,1%).

Este increment es va aguditzar a les Balears (+77,6%) i a Canàries (+68,1%) que, al costat de la Comunitat de Madrid, Catalunya i la Comunitat Valenciana, són les regions on viu un major percentatge de població amb despesa elevada en habitatge (40% o més de la renda), per damunt de la mitjana estatal.