El sector del moble valencià consolida la recuperació
Els fabricants sumen ja cinc anys de creixement consecutiu després de perdre amb la crisi el 65% de la indústria
El sector del moble valencià va ser un dels que més va patir la crisi, però sembla que comença recuperar el dinamisme perdut. Durant el 2018 el sector ha tornat a incrementar la producció un 2% i suma ja cinc anys de creixement consecutiu.
Kiko Torrent, president de la Federació Empresarial de la Fusta i el Moble de la Comunitat Valenciana (Fevama), es mostra “moderadament optimista” després d’uns anys de “creixement reduït però sostingut”. Per als fabricants, s’ha aconseguit superar la crisi i tornar a agafar impuls. “És un creixement lent però que ens aporta certa estabilitat després d’uns anys molt durs”, explica Alfredo Roé, gerent de l’empresa Lagrama, a qui estos resultats han permés “tornar a contractar treballadors i plantejar noves inversiones en maquinària”.
En els anys finals de la crisi, entre 2014 i 2016, el sector va augmentar un 7,6%, mentre que entre 2016 i 2017 el creixement va ser d’un 4,1%. Les exportacions han sigut un factor clau, ja que han pujat any rere any fins a un 13%. Enguany la facturació superarà els 500 milions d’euros en mercats afiançats com Europa, amb França i Anglaterra al capdavant, o els Estats Units, però també de nous com Llatinoamèrica, Malàisia o Indonèsia.
Això sí, les empreses han hagut de reinventar-se. Venen en línia i prioritzen la qualitat i el disseny en contrast amb, a les grans cadenes multinacionals que competeixen amb productes de menor preu. Han dit adeu a l’estoc i la tendència ara és vendre primer i fabricar després.
“Hem hagut d’especialitzar-nos i enfocar-nos cap a un mercat més minorista fent bandera de la qualitat, defensant uns marges de preus i apostant per productes amb valor afegit”, explica Latorre. També afegeix que han hagut de “buscar nínxols i micronínxols de mercat”. Això suposa noves àrees de negoci com la fabricació de mobles per a equipaments o establiments col·lectius com hotels, centres sanitaris o residències. Són els anomenats projectes contract, que molts fabricants han trobat per tirar endavant. Altres han apostat també per l’hàbitat, l’equipament de la llar, o s’han mantingut en el sector del moble juvenil, que ha resistit millor la crisi.
El nord valencià, el més castigat
Però en el camí s’ha quedat el 65% de la indústria del territori valencià. Una de les zones més castigades ha estat el nord de la Comunitat Valenciana. Abans de l’esclafit de la crisi, el número d’empreses dedicades a la fabricació del moble de la comarca del Baix Maestrat era d’un centenar, i el número de treballadors en les empreses de Benicarló, Vinaròs o Càlig estava vora els 5.000. Hui a penes en queda una dotzena amb vora més d’un miler de treballadors.
“Vam esdevindre un dels clústers del moble més importants de tota Espanya i un nucli industrial de primer orde que atreia treballadors de tot el territori del Maestrat”, explica Juan Manuel Urquizu, president de l’Associació del Moble del Baix Maestrat, una patronal que actualment s’ha quedat “sense activitat”. “El problema va ser la vinculació de l’activitat amb la construcció, que va elevar el sector a quotes de creixement exagerades i ens va crear una idea fictícia de créixer cada any de manera astronòmica”, assumeix. Per a ell, la situació actual és la real i sobre la qual s’ha de treballar: “És un mercat canviant, molt exigent, i hem d’estar atents per buscar altres maneres de donar faena a les nostres empreses”.
Fàbriques com ara les de Paco Esteller ocupaven més de 20.000 metres quadrats de nau i movien quinze camions de mobles diaris. “La crisi va esclatar amb tota la força i a la majoria ens va arrossegar. No teníem altra alternativa que tancar”, lamenta aquest empresari. Les seues naus s’han reconvertit ara en altres tipus de negocis, com un centre de pàdel d’interior. Altres abandonades i deteriorades mostren el paisatge d’una etapa econòmica que molts empresaris de la zona prefereixen no recordar.
