El preu de l’or supera per primera vegada en la història els 4.000 dòlars per onça
Acumula una revalorització del 51% enguany, impulsat per la incertesa econòmica i geopolítica
El preu de l’or, considerat tradicionalment un valor refugi en èpoques d’inestabilitat, ha superat per primera vegada en la història els 4.000 dòlars per onça, segons dades de Bloomberg. Minuts abans de les 4:00 hores d’este dimecres (les 2:00 GMT), el metall groc ha aconseguit este rècord i a les 7:24 hores (5:24 GMT) ja marcava nous màxims històrics, fins als 4.034,65 dòlars.
En el que portem del 2025, l’or s’ha revaloritzat prop del 52% i s’encamina a tancar el millor exercici des del 1979. L’augment està relacionat amb les compres massives dels bancs centrals, la debilitat del dòlar i la incertesa política i geopolítica global.
La incertesa internacional reforça el valor refugi de l’or
En les últimes hores, el preu ha pujat amb força. Els mercats estan pendents del tancament parcial del govern federal dels Estats Units i la nova crisi política a França, on el president Emmanuel Macron ha donat de termini fins este dimecres al primer ministre en funcions, Sébastien Lecornu, per a acordar una “plataforma d’acció” que done estabilitat al país.
Segons Nicolás López, director d’Anàlisi de Renda Variable de Singular Bank, “la forta pujada de l’or respon a les compres dels bancs centrals, sobretot dels països emergents, que reduïxen el pes del dòlar en les reserves”.
Per la seua banda, Pedro del Pozo, director d’inversions de Mutualidad de la Abogacía, apunta que l’or i altres metalls preciosos “viuen un autèntic boom” que reflectix “el temor a la guerra aranzelària, al conflicte d’Ucraïna i a la guerra de Gaza”.
Els analistes del Banc d'Amèrica ja van augmentar fa setmanes el preu objectiu de l'or fins als 4.000 dòlars per la pressió inflacionària, les tensions geopolítiques i el dèficit estructural dels Estats Units.
Mentrestant, experts de Deutsche Bank mantenen una visió alcista pel reforç de la demanda i la caiguda del dòlar, mentre que Julius Baer atribuïx l’impuls del metall a les expectatives de nous retalls de tipus d’interés per part de la Reserva Federal nord-americana (Fed), un factor que també beneficia altres metalls com la plata.
