Mollà anuncia la creació d’un Servei de la Dona per donar visibilitat a les agricultores valencianes

Els pressupostos per a l'any 2022 arrepleguen més inversions en la lluita contra les plagues, la reconstrucció de zones afectades per la DANA i la protecció de la biodiversitat

La consellera d'Agricultura i Transició Ecològica, Mireia Mollà, durant la seua presentació dels pressupostos a Les Corts
La consellera d'Agricultura i Transició Ecològica, Mireia Mollà, durant la presentació dels pressupostos a les Corts / GVA

La consellera d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Mireia Mollà, ha presentat aquest dimecres a les Corts els pressupostos del seu departament per a 2022, que s’ha incrementat en un 20,8% respecte a la partida de 2020, fins a arribar als 571,2 milions d'euros. Mollà els ha definit com “una oportunitat de fer una reconstrucció social, econòmica i sostenible”.

Una de les novetats és la creació del Servei de la Dona, que entre altres funcions s’ocuparà de gestionar ajudes directes que donen visibilitat a les productores valencianes al camp. El passat juny ja es va avançar l'elaboració del I Pla Estratégic Valencià de la Dona Rural, per afavorir la seua participació en la presa de decisions i potenciar el seu accés a la titularitat de les explotacions.

També es finançaran les fires agroalimentàries locals i es crearà una línia al foment de productes de qualitat en el sector hostaler i els grans supermercats, per introduir els productes valencians ecològics en els seus lineals. Una altra novetat és el finançament amb 100.000 euros d’un estudi del malbaratament alimentari a la Comunitat Valenciana i el disseny d’estratègies de conscienciació per a reduir-lo. 

Quant al sector pesquer, Mollà ha anunciat més de 30 milions d’euros per a millorar l'activitat, així com la col·laboració amb els Grups d’Acció Local del Sector Pesquer. 

Més inversions contra les plagues i els cultius

Els pressupostos inclouen tres milions d'euros per a ajudar les explotacions agràries afectades per les plagues. De fet, per primera vegada s’inclouen els afectats pel cotonet en cítrics. 

A més, la remodelació del Centre Integral de Control i Lluita Biològica contra les Plagues i Malalties a Caudete de las Fuentes (Plana d'Utiel-Requena) rebrà 14,5 milions d’euros per a “transformar-lo en un referent europeu en alternatives sostenibles”.

També ha fet menció a l’actualització del programa de Política Agrària Comuna, pactada amb el sector, amb noves ajudes destinades al cultiu de l’arròs i les explotacions en zones de muntanya, entre altres.

D'altra banda, la prevenció d'incendis i la restauració forestal rebran 45,6 milions d'euros, destinats al Servei de Vigilància Preventiva i la restauració hidrologicoforestal de 2022, dos programes que repercuteixen directament sobre la protecció i regeneració dels boscos. A això cal sumar l’habilitació de camins rurals i l’execució dels plans locals d’incendis finançant els municipis afectats. 

Pressupostos participatius i inversions en protecció

Mollà ha ressaltat les inversions arreplegades en els pressupostos participatius, que finançaran la neteja de muntanyes públiques i la connexió ciclista i pedestre entre les Moles i el Parc Natural del Túria, entre altres. 

A més, es finançaran els plans ja desenvolupats durant els exercicis anteriors per protegir el fons marí i la posidònia, s’aplicarà el Pla Vega Renhace a l’àrea afectada per la DANA i es destinarà un milió d’euros al projecte de llei de protecció i benestar dels animals de companyia. 

El Partit Popular demana la dimissió

Els partits de l’oposició han qualificat “d’incoherents i improvisades” les propostes de Mollà. Vox ha recordat que dels pressupostos del 2021 només s’ha invertit un 14% i ha assegurat que “no té sentit augmentar la quantia si després no s’executa”. Per la seua part, el Partit Popular ha demanat la dimissió de la consellera, acusant-la de “no saber gestionar” el que han definit com a “pressupostos fantasma del Botànic”, amb els quals “estan endeutant la societat valenciana”, i per "la pèssima gestió de les aigües residuals", que han obligat a tancar diverses platges durant l'estiu.

També et pot interessar