Marcos Lacruz, del clúster d'energies renovables Avaesen: "Ara com ara no podem tancar Cofrents perquè ens dona el 40% del que consumim"
El president de l'Associació Valenciana d'Empreses del Sector de l'Energia reclama una regulació més favorable a les instal·lacions fotovoltaiques en què veu el futur energètic de la Comunitat Valenciana
La guerra d'Ucraïna ha revolucionat el mercat de l'energia i pressiona els països occidentals, particularment els europeus, per a donar solució a l'escalada de preus que es projecta en les famílies i l'activitat econòmica. La crisi energètica ha obert un nou escenari d'incertesa i ha revifat el debat sobre les fonts d'aprovisionament, també a la Comunitat Valenciana, a la cerca d'una major autonomia que minimitze el vaivé del mercat i les tensions internacionals. Els experts coincideixen en l'aposta per les renovables com a solució, però el seu desenvolupament, tot i els avanços, dista encara de poder oferir una solució de hui per a demà. "Ara com ara no podem tancar Cofrents, ens està donant un 40% de l'energia que consumim, una font que és més barata que el gas, que no està generant emissions, tot i la resta de problemes que suposa", ha admés en Les Notícies del Matí Marcos Lacruz. Actualment, és el president d'Avaesen, l'Associació Valenciana d'Empreses del Sector de l'Energia, un clúster d'empreses d'energies renovables.
Lacruz ha reclamat més celeritat en la regulació de les renovables que, segons ha lamentat, situa la Comunitat Valenciana un pas per darrere d'altres autonomies. Segons ha explicat, les instal·lacions de renovables que s'han instal·lat els últims tres anys només han aportat 44 megawatts (Mw) a la xarxa elèctrica (4 el 2019, cap el 2020 i 40, el 2021), lluny dels 1.300 que ha incorporat Castella la Manxa, dels vora 600 de Múrcia o dels 1.092 que genera Cofrents. Tanmateix, segons les estimacions d'Avaesen, ara mateix hi ha 340 projectes d'energia solar fotovoltaica a l'espera d'autorització a la Comunitat Valenciana. A més d'uns altres 150 que els promotors mantenen al calaix per "seguretat jurídica", fins a comprovar la redacció final del nou decret d'energies renovables del Consell.
"Necessitem energia solar fotovoltaica de forma urgent a la Comunitat Valenciana, però tenim un problema de fons; no estan eixint els expedients i això ens pot complicar les coses", s'ha lamentat Lacruz, que veu en les plantes solars la solució a mitjà termini per a la crisi energètica. Segons ha recordat, les plaques solars han baixat un 85% els costos els últims deu anys, una rebaixa "inaudita" que, segons explica, la converteix en la font de generació renovable més barata.
Necessitem energia solar fotovoltaica de forma urgent a la Comunitat Valenciana, però tenim un problema de fons: no estan eixint els expedients
Tanmateix, el seu desenvolupament encara el repte de fer compatible les instal·lacions amb el medi ambient i el paisatge, unes tensions que ja han exhibit algunes associacions ecologistes i que Lacruz tem que acaben traslladant-se a la norma.
L'expert ha avisat de la contradicció que pot produir-se entre la Generalitat, que regula les plantes de menys de 50 MW, i el govern central, que té la jurisdicció de les de major potència i vol apostar per la seua implantació. Més encara quan l'aportació de les renovables està protegint Espanya d'un major desastre en la crisi energètica: el cap de setmana les "energies verdes" van batre el rècord de l'aportació al país i en van proporcionar un 66% (la meitat fotovoltaica i l'altra eòlica) del total. "Si algú de l'administració valenciana està pensant a posar-se molt dur amb les plantes de menys de 50 MW pot passar que el Ministeri per a la Transició Ecològica diga que sí, i acabe sent més fàcil posar una instal·lació gran que una menuda".
L'autoconsum no és l'única solució. No hauria d'haver-hi un sostre sense placa solar, però també les hem de desenvolupar en terra
Lacruz creu que el debat no ha de rebutjar la idea d'un mapa fotovoltaic dual que faça compatibles les megaplantes amb instal·lacions menors per a l'autoconsum dels municipis. No obstant això, creu que les primeres han de readaptar-se al tarannà paisatgístic de la Comunitat Valenciana i descarta que s'exporten models extensius com el d'Extremadura. "Cal respectar els emplaçaments on la ciutadania entenga que les instal·lacions no han d'estar, però l'autoconsum no pot ser l'única solució. No hauria d'haver-hi un sostre sense placa, però també les hem de desenvolupar a terra", ha explicat.
Si bé la fotovoltaica sembla destinada a marcar el futur del mix energètic d'Espanya, és el gas la font que hui està alterant els preus i requereix una acció immediata. "Si l'objectiu és abaratir la factura, cal regular el gas de manera immediata i reformular el mercat perquè no pot ser que tinga tant de pes una font minoritària que representa el 10-15%, però que impacta un 80% en la factura", recomana el president d'Avaesen.
Encara que es controlen els preus, que la gent no pense que tornarem a com estàvem abans, perquè tardarem
Espanya i Portugal han traslladat a Brussel·les una proposta per a fixar en 30 euros el megawatt/hora del preu màxim del gas i estan a l'espera de l'autorització de la Comissió Europea. Estima Lacruz que, tenint el pes del gas en la factura, això situarà el cost del megawatt elèctric en 100-110 euros, "una barbaritat" comparat amb els 40-50 euros tradicionals. "Tot i ser una solució dràstica, que la gent no pense que tornarem a com estàvem abans, perquè tardarem", ha advertit l'expert als micròfons de la ràdio d'À Punt. També ha recomanat Lacruz desconfiar de les rebaixes temporals en la factura al consumidor, ja que "generarà un dèficit que acabarà aflorant per algun lloc" o es pagarà en els eventuals superàvits futurs.
