Lleu repunt de la inflació valenciana al 2,5% a l'abril, espentada per l'encariment de l'energia i la restauració

La inflació ha tancat el quart mes de 2025 al 2,5% en taxa interanual, fet que suposa un lleu repunt d'una dècima respecte de març. El percentatge es queda 0,3 punts per damunt del conjunt estatal, que manté la variació de l'índex de preus de consum (IPC) en el 2,2%. L'Institut Nacional d'Estadística (INE) ha confirmat este dimecres les dades avançades a finals d'abril per a tot Espanya i atribueix la moderació dels preus al país en general a l'evolució a la baixa del gas, l'electricitat i els carburants. Esta relaxació, però, no s'ha traslladat a la Comunitat Valenciana, on l'IPC guanya una dècima en un mes i trenca amb la breu davallada iniciada el passat març, quan va marcar el mínim des d'octubre del 2024. És la tercera autonomia espanyola amb l'IPC interanual més alt, només per darrere de les Balears (2,8%) i el País Basc (2,6%). Ocorre perquè ací els preus de l'energia han crescut més ara que fa un any.

D'acord amb les xifres de l'INE, els preus a la Comunitat Valenciana pugen a l'abril empentats sobretot pel grup d'habitatge, que contempla les despeses en aigua i subministraments energètics d'electricitat, gas i altres combustibles: hui són un 5,7% més cars que en el mateix mes del 2024. Aleshores la pujada va ser un poc més suau, del 4,5%. Tenint en compte les rúbriques que calcula l'ens estadístic, que analitza paquets de serveis concrets a escala territorialitzada, destaca l'evolució de la calefacció, l'enllumenat i la distribució d'aigua, amb una inflació del 6,8% en l'últim any —a Espanya és del 5,7%—.

També contribueix a l'encariment de la vida el bloc de restaurants i hotels (+4,9%). L'estadística, de fet, constata que els allotjaments i els dinars fora de casa encadenen una inflació constant i progressiva per damunt del 4% interanual des de fa més de tres anys: hem de retrocedir fins a febrer del 2022 per a trobar un percentatge inferior —aleshores va marcar un 3,6%—.

En l'extrem contrari, la categoria que més contrapés fa per a moderar la crescuda de l'IPC és el dels transports (on s'inclouen els carburants), que cau a terreny negatiu fins al -1,6%, set dècimes menys que la taxa registrada al març. Pel que fa als aliments, tornen a tindre inflació anual positiva, però s'ha contret al 2,4%, una dècima menys que en el mes anterior.

La inflació subjacent, que s'empra per a mesurar les fluctuacions de preus sense tindre en compte en el càlcul l'energia ni els productes d'alimentació, repunta cinc dècimes fins a situar-se en el 2,5% en taxa interanual. El paràmetre es mou una dècima per damunt de la mitjana espanyola i encadena dos mesos a l'alça després que al març anotara un mínim que no veiem des de l'any 2021, fregant el 2%. Cal recordar que este indicador subjacent ajuda a tindre una visió més estable de l'evolució dels preus, ja que la llum, els combustibles o els aliments frescos són els elements més volàtils de la cistella de la compra que recopila cada mes l'INE.

L'oli d'oliva s'abarateix un 42% en un any

En la relaxació general de l'IPC a l'abril és especialment rellevant la caiguda del preu de l'oli d'oliva, que s'ha reduït un 42,2% en l'últim any —el descens més acusat de tota la sèrie històrica— i un 5,5% des de març. Tot i això, l'INE constata que l'augment de preu acumulat des de gener del 2021 se situa en el 76,3%.

Dels components de la cistella de la compra, també retallen la taxa interanual el sucre (-17%), el iogurt (-3,7%), la pizza i la quiche (-2,2%), i les salses i condiments (-1,8%). En canvi, els aliments que més s'encareixen respecte d'abril del 2024 són el xocolate (24%), el café (18,5%), altres olis comestibles (17,5%), els ous (17,4%), la carn de boví (13%) i la carn d'oví i caprí (11,4%).

Alimentació a banda, les majors pujades a l'abril i a escala estatal les concentren la joieria i bijuteria (23,5%), els vols nacionals (21,3%), els vols internacionals (17,8%), els paquets turístics nacionals (17,2%) i el transport de passatgers per mar (11,9%).