La llei d'habitatge fa un any sense complir objectius amb l'oferta en mínims i preus en alça
El sector denuncia que la llei ha provocat inseguretat jurídica, incertesa, reducció de l'oferta, tensió de preus i proliferació de lloguers temporals i turístics
La llei pel dret a l'habitatge complirà este diumenge el primer aniversari i les crítiques del sector no han cessat des que va entrar en vigor, amb denúncies d'inseguretat jurídica, incertesa, reducció de l'oferta, tensió de preus o proliferació de lloguers temporals i turístics.
Esta llei, impulsada pel govern de coalició de PSOE i Unides Podem, es va desbloquejar a les portes de les eleccions autonòmiques i municipals després de tres anys de contactes.
El projecte de llei va ser aprovat pel Consell de Ministres el febrer del 2022, pel Congrés l'abril del 2023 i definitivament pel Senat el 17 de maig de l'any passat. El 25 de maig es va publicar en el BOE i un dia més tard va entrar en vigor.
Fortament criticada pel sector, comunitats com Andalusia, Madrid, Catalunya, Balears, el País Basc, a més del mateix PP, la van recórrer en el Tribunal Constitucional, que esta mateixa setmana (pronunciant-se sobre el recurs d'Andalusia) va avalar la major part de la llei, encara que va anul·lar part de l'articulat, com el relatiu a l'habitatge protegit.
La regulació del lloguer, una mesura qüestionada
La mesura estrela era el control dels lloguers en zones tensades basant-se en un índex de preus de referència, el desenvolupament del qual es va deixar per al 2024. El 16 de març va arrancar esta mesura, de moment només per a 140 municipis catalans declarats tensats durant un període inicial de tres anys. Cap altra comunitat ha sol·licitat la declaració de zones tensades.
Este mecanisme de control de preus es dirigeix bàsicament a grans forquetes en zones tensades, encara que també és aplicable als habitatges que s'introduïsquen en el mercat i que no hagen sigut llogats en els últims cinc anys.
El nou índex ha desencadenat el renou dins del sector, que considera que els valors que llança estan molt allunyats de la realitat del mercat, i que en alguns punts poden donar lloc fins i tot a pujades.
Portals immobiliaris, promotors, empreses de lloguer, agents de la propietat o propietaris d'habitatges de lloguer, entre altres, han criticat una llei que titlen d'ineficaç i d'intervencionista.
A més de denunciar que l'oferta disponible està sota mínims i és insuficient per a atendre la demanda, el sector parla d'una fugida dels propietaris cap a lloguers turístics, de temporada o d'habitacions per a sortejar la llei d'habitatge.
El Ministeri ha convocat per a este divendres a les comunitats autònomes a una conferència sectorial per a abordar el problema dels pisos turístics, mentre que manté grups de treball per a analitzar possibles solucions a esta problemàtica.
En este context, el govern ha posat el focus en diferents mesures per a millorar l'accés a un habitatge, impulsant les assequibles o els avals a la compra per a joves i famílies amb menors a càrrec.
Uns altres punts de la llei
La llei també recollia beneficis fiscals per als propietaris que faciliten l'accés assequible al lloguer i que podrien arribar al 90% de reducció en els rendiments del lloguer si abaixen els preus en un 5% en zones de mercat residencial tensades.
També existeixen altres reduccions lligades a obres de millora, lloguer a persones joves o l'adhesió a programes d'habitatge assequible o protegit.
Així mateix, es va fixar un increment màxim anual del 3% del lloguer en els contractes vigents durant el 2024. A partir del 2025, s'introduirà un nou índex de referència per a l'actualització anual, en substitució de l'IPC, que evite increments desproporcionats en la renda.
En les zones declarades com tensades s'introdueix la possibilitat de pròrroga extraordinària després de la finalització del contracte per un màxim de tres anys.
També es fixen pròrrogues extraordinàries d'un any per a situacions acreditades de vulnerabilitat. Les despeses de gestió immobiliària i formalització del contracte es fixen a càrrec de l'arrendador i s'estableix com a gran forqueta el que tenen més de deu immobles o els que en tenen cinc o més en la mateixa zona tensada, entre altres mesures.
