L'FMI rebaixa la previsió de creixement d'Espanya a l'1,2% el 2023
En tot cas, Espanya continuarà creixent per damunt de la zona euro, que també ha vist aquest dimarts empitjorades les seues previsions per a l'any que ve
El Fons Monetari Internacional (FMI) ha rebaixat aquest dimarts les previsions econòmiques per a Espanya per a l'any 2023. En un informe presentat aquest dimarts a Washington, l’organització financera internacional apunta que l’economia espanyola experimentarà enguany un creixement del 4,3% (tres dècimes més del que pensava al juliol) gràcies al turisme i a la producció industrial, però per a l'any que ve preveu un creixement de l’1,2%. Aquesta previsió és huit dècimes inferior a l'anterior informe i també és més pessimista que l'estimació del govern espanyol del 2,1% el 2023. S'aproxima, en tot cas, a l'estimació del Banc d'Espanya, que va estimar el repunt del PIB en l'1,4%.
En tot cas, l'FMI també contextualitza aquesta realitat i destaca que Espanya continuarà creixent per damunt de la zona euro, que també ha vist aquest dimarts millorades les seues previsions d'enguany i empitjorades les del 2023. El conjunt de les economies de l'euro creixerà el 3,1% enguany (cinc dècimes més del que en la previsió anterior), però es ressentirà més del que es preveu en 2023, i només avançarà el 0,5% (set dècimes menys de l'estimat al juliol).
D'altra banda, l'organisme ha parlat també d'inflació. Així, considera que l'eurozona tancarà enguany en el 8,3% i estima que la taxa vaja baixant fins al 5,7% el 2023. A més fa la seua previsió en cinc anys i espera que el 2027 ja es torne a la senda pròxima al 2%, amb una taxa d'inflació de l'1,8%. Els preus dels aliments, un dels principals impulsors de la inflació mundial en el que va de l'any, podrien començar a baixar gràcies a la caiguda dels preus dels futurs i a l'acord d'exportació de cereal ucraïnés, que donen "alguna esperança de millora de l'oferta en els pròxims mesos".
La zona euro se'n ressent
Malgrat la rebaixa de les expectatives, Espanya continua creixent per damunt de la zona euro, que acabarà el 2022 un 3,1% de creixement, i baixa dràsticament fins a un feble 0,5% l’any que ve. Les economies més damnificades, l'alemanya i la italiana.
L’FMI assigna un creixement de l’1,5% per a l’anomenada locomotora europea, i preveu que entre en recessió el 2023. Quant a Itàlia, creix fins a un 3,2% en part també gràcies al turisme, i cedeix l’any que ve un 0,3%.
La guerra d’Ucraïna i la pujada del preu del gas són les responsables d’aquestes xifres, que podrien perdre validesa si Rússia detinguera per complet el subministrament de gas a Europa a final d’any, encara que algunes economies de la zona euro, com Alemanya, han fet grans esforços per a reduir la seua dependència del gas rus. Segons la gerent de l’FMI, Kristalina Georguieva, "L'hivern del 2022 serà un repte per a Europa, però l'hivern de 2023 probablement serà pitjor".
Si parlem de les xifres de l’economia mundial, s’ha passat d’un creixement del 6% el 2021 fins al 3,2% que estima l’FMI per a enguany, amb una caiguda al 3% l’any que ve. Per a aleshores, confia que la inflació haurà tocat sostre i es moderarà cap al 2024.
