L'euro compleix 20 anys i es manté com a la segona moneda global
Espanya ha registrat en aquest temps avanços en el PIB per habitant i també en la convergència real amb la resta d'economies de l'eurozona.
L'euro, un dels èxits més tangibles de la Unió Europea (UE), fa aquest dimarts 20 anys i es manté com a segona moneda de reserva mundial, després de superar una crisi severa i malgrat els desequilibris i endeutaments de molts països membres.
La moneda comuna dels 19 països membres de l'eurozona i primer gran pas per a la integració política europea, ha tingut un comportament irregular al llarg d'aquestes dues dècades. Els primers anys van suposar una etapa de creixement econòmic sòlid, que va aconseguir el punt culminant en 2008, quan la crisi financera va revitalitzar la divisa europea com a valor refugi enfront del dòlar.
Aquest període positiu es va prolongar fins a final de 2009, quan l'euro es va afeblir a causa de la crisi de deute sobirà d'alguns països, que van haver de ser rescatats a canvi de polítiques d'austeritat pressupostària. Aquests ajustos econòmics durs van deixar seqüeles, com ara la precarietat laboral o l'absència d'inversions públiques.
A pesar de totes les dificultats, la moneda única ha superat les prediccions més crítiques després de dues dècades de l’entrada en vigor. Així, l'economia de l'eurozona va tancar 2017 amb un increment del 2,5%, el major avanç del PIB des de l'esclat de la crisi.
Dènou països han adoptat l'euro com a moneda de canvi
L'euro, introduït com a moneda financera l'1 de gener de 1999, va coexistir amb les monedes nacionals d'aquests països fins que van ser retirades de la circulació. Alemanya, Àustria, Bèlgica, Espanya, Finlàndia, França, Grècia, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, els Països Baixos i Portugal van ser els dotze països de la UE que van posar oficialment en circulació l'euro l'1 de gener de 2002. Posteriorment, s’hi van afegir Eslovènia (2007), Malta i Xipre (2008), Eslovàquia (2009), Estònia (2011), Letònia (2014) i Lituània (2015).
Espanya, que es va incorporar a l'euro en la primera fase, ha registrat avanços en el PIB per habitant i també en la convergència real amb la resta d'economies de l'eurozona.
L'evolució de l'euro junt amb el dòlar
En aquest temps, el tipus canviari ha patit fluctuacions notables. La moneda europea es va estrenar en 1999 amb un canvi d'1,16 dòlars. Des d'aleshores ha oscil·lat entre el mínim històric, 0,82 dòlars a l'octubre de 2000, i el seu punt més alt al juliol de 2008, quan es va situar en 1,60 dòlars. En l'última cotització es va canviar per 1,13 dòlars.
