L'Audiència Nacional absol Iberdrola i quatre directius per l'increment del preu de la llum el 2013
El jutge Fernández Prieto argumenta que "resulta francament molt complicat apreciar l'existència d'un delicte"
L'Audiència Nacional ha absolt Iberdrola Generación Espanya i quatre dels seus directius del delicte relatiu al mercat i als consumidors del qual els acusava la Fiscalia per l'increment del preu de l'energia a la fi del 2013.
En la sentència, el magistrat del jutjat central penal José Manuel Fernández Prieto recorda que el ministeri públic sostenia que aquests directius relacionats amb la gestió de l'energia havien participat a idear un sistema que va alterar el preu que pagaven els consumidors. Les defenses dels encausats sempre van mantindre que l'alteració es va produir pel mateix sistema d'oferta d'energia i que no van maquinar cap pla.
Ara, el jutge explica que aquest Departament de Gestió de l'Energia "gaudia d'autonomia en la presa de les decisions que eren competència seua", que aquella era "coneguda i consentida per la companyia" i que "no estava subjecta al control del conseller delegat, del cap del Departament de Negociat Liberalitzat del qual orgànicament depenia, o del consell d'administració, als quals no donava compte de la seua actuació".
Afig que aquest departament va aprovar els estudis i les propostes dels diferents negociants (tècnics que fixaven les ofertes que treia al mercat Iberdrola) que es van fer amb les centrals hidroelèctriques dels rius Duero, Sil i Tajo. I assenyala que, tal com han corroborat testimonis en el judici, Iberdrola Generación entre el 30 de novembre i el 23 de desembre del 2013 "va posar en el mercat (...) tota l'energia hidroelèctrica de què disposava" i per això no va llevar del mercat aquesta font d'energia.
El jutge recorda que "les acusacions mateixes, en els seus escrits de conclusions, no neguen aquest extrem" i basen la comissió del delicte "exclusivament en el preu que aquesta companyia va oferir en el mercat l'energia hidràulica que produïa, que entenen era excessiu i injustificat, la qual cosa va motivar que no es casara" (que no entrara) en el mercat i donara lloc a una alça dels preus de l'energia elèctrica en fer entrar en funcionament els cicles combinats.
Per al jutge, aquesta és una "interpretació extensiva del delicte que no es revela congruent amb els principis d'intervenció mínima i de legalitat que regula el dret penal". I recorda que "l'energia hidroelèctrica és i era en el temps dels fets jutjats de lliure mercat".
"Molt complicat" apreciar delicte
Afig la sentència que atés que el màxim al qual es podia oferir l'energia en aquell moment estava fixat en 180 euros el megawatt/hora i, tenint en compte que en el període temporal que va entre el 30 de novembre i el 23 de desembre del 2013 no es va aconseguir aquest preu en cap moment, "resulta francament molt complicat apreciar l'existència d'un delicte per la realització d'una cosa que no estava prohibida i, per tant, era legalment permesa".
D'altra banda, el jutge critica severament els perits de la Comissió Nacional del Mercat i de la Competència (CNMC) ("en els quals es fonamenten de forma quasi exclusiva les pretensions de condemna"), als quals acusa d'haver realitzat el seu judici de valor "sobre la base d'un procediment poc clar, que expressament manifesten no haver-se utilitzat abans d'aquests fets, ni posteriorment a aquests".
Afig sobre aquest tema que l'anàlisi de la CNMC sobre l'increment del preu en aquestes dates és només "un estudi de probabilitat futurista" en què "els perits mai expliquen els criteris de raonabilitat que al·leguen, ni per què es prenen en consideració uns períodes temporals de comparació i no uns altres".
I compara l'estudi d'aquests perits amb els que van presentar les defenses, per a resumir que bàsicament des de la CNMC donen prioritat en la seua anàlisi al volum de les reserves d'aigua acumulada en els pantans d'Iberdrola Generación, que entenen eren iguals o superiors a les dels dos anys anteriors, mentre els perits de les defenses incideixen més en el produïble (la quantitat d'aigua de pluja) i en la previsió meteorològica.
El magistrat recorda que on no hi ha contradicció, que en aquella època "es venia d'una sequera de llarga duració, de més de quaranta dies, a la qual posa fi una ciclogènesi explosiva que té lloc el 23 de desembre del 2013".
"Per a un profà en la matèria resulta clar que a cap d'aquests paràmetres pot restar importància, perquè conformement a les normes de la lògica, el volum d'aigua embassada resultaria a priori una dada rellevant per a generar energia hidràulica, però això no pot descartar sense més ni més la importància del produïble", explica.
I suma a això que "resulta de mer sentit comú que, per molta aigua embassada que hi haja, si no plou i no s'espera que ploga, les reserves s'esgoten amb rapidesa, i si s'usa tota en un mes no es tindrà en els següents, fins que ploga i la pluja nodrisca d'aigua els embassaments".
Les suposades represàlies al govern de Rajoy
Quant a la tesi que Iberdrola va actuar amb la intenció de desproveir un sector del mercat, de forçar una alteració de preus, o de perjudicar greument els consumidors com a forma de "represàlia" contra el govern de Mariano Rajoy per retirar dels pressupostos de l'Estat del 2014 una partida 3.600 milions d'euros que anava destinada a pal·liar el dèficit elèctric de les companyies elèctriques l'any 2013", el magistrat recorda que no hi ha proves que ho acrediten.
"Al contrari, de les declaracions que en el judici aboquen els llavors ministre d'Indústria —José Manuel Soria— i el secretari d'Estat del mateix ministeri —Alberto Nadal—, és patent que hi va haver tensions per aquest fet, però que no van ser majors que unes altres que habitualment mantenien amb les energètiques", indica.
