José Antonio Pastor: "El joguet preveu créixer un 2,5% el 2025 impulsat per les llicències i el consumidor adult"
Entre les tendències, la patronal del sector destaca el joc didàctic que transmet valors i fomenta la imaginació, i l’aposta per la inclusió, des d’una Barbie amb diabetis fins a jocs contra l’assetjament, guardonats enguany
El sector del joguet afronta la campanya de Nadal amb perspectives més optimistes després d’un 2024 complicat. Els fabricants preveuen un creixement del 2,5% per al 2025, una xifra que apunta a un canvi de tendència després de tancar l’últim exercici amb una caiguda del 9%. La Comunitat Valenciana concentra més del 35% de la facturació i l’ocupació del sector a Espanya. Així ho ha explicat el director general de l’Associació Espanyola de Fabricants de Joguets (AEFJ), José Antonio Pastor, en una entrevista este dimarts a Les notícies del matí, des d’Ibi, quan ja ha començat el compte arrere per a l’arribada dels Reis d’Orient.
Segons Pastor, la millora de les previsions respon, en part, al fet que es comparen amb “un any molt roín”, marcat per la inestabilitat geopolítica i una caiguda de les exportacions de l'11%, que representa el 40% de la facturació del sector. “El 2025 és un any especial de llicències cinematogràfiques, que són un dels principals motors del creixement”, ha assenyalat.
A més, el sector ha sabut adaptar-se a la caiguda de la natalitat i ha desenvolupat productes pensats per a un públic més adult. “Hem buscat un consumidor més adult i ja pareix que l’estem trobant, amb un bon rendiment”, ha afegit. Es tracta de consumidors que busquen joguets vinculats a la socialització, el col·leccionisme, les manualitats o la construcció.
“És una generació que ha jugat molt i que va redescobrir els jocs de taula durant el confinament”, ha explicat Pastor. Des dels més tradicionals, fins als d’estratègia o de partides curtes, este segment s’ha consolidat i presenta necessitats diferents del públic infantil.
Menys estacionalitat, però encara molt elevada
El sector també avança cap a una menor concentració de les vendes en Nadal, tot i que continua sent una de les més altes d’Europa. "Si fa uns anys el 70 o el 75% de les vendes es feien en poques setmanes, ara se situen al voltant del 60%", ha dit.
Pastor ha advertit que esta estacionalitat elevada té efectes negatius tant per a la indústria com per a la infància. “Ens juguem bona part de l’any en molt poc de temps i apareix la síndrome del xiquet hiperregalat”, ha explicat.
Així i tot, la quantitat de regals que fem és menor que en altres països. "A Espanya, el nombre de joguets per xiquet se situa al voltant de 10 a l’any, molt per davall de països com França, amb 30, o el Regne Unit, amb 40. Pel que fa a la despesa, la mitjana espanyola és d’uns 200 euros anuals, mentre que als Estats Units supera els 400", ha apuntat Pastor.
Joguets amb valors i inclusius
Entre les tendències actuals, el director general de l’AEFJ ha destacat l’aposta per un joc didàctic que transmet valors i fomenta la imaginació, amb una convivència entre la tecnologia i el joc tradicional. “Es premien joguets inclusius, com una Barbie amb diabetis, o jocs de taula pensats per a tractar l’assetjament escolar”, ha assenyalat Pastor, exemples que han sigut reconeguts enguany per l’associació.
Alerta per les falsificacions
El sector continua patint el problema de les còpies i falsificacions, que suposen una pèrdua de l'11% de la facturació, uns 113 milions d’euros anuals, i afecten també el 8% de l’ocupació, segons dades de l’Oficina Europea de Propietat Industrial.
Pastor ha advertit que estes pràctiques eviten els costos de complir amb una normativa de seguretat estricta. “Quan un producte és molt semblant però molt més barat, cal desconfiar, perquè pot amagar un risc per a la seguretat dels xiquets”, ha alertat.
Jugar més i usar menys pantalles
Finalment, Pastor ha reivindicat el paper del joguet davant de l’abús de les pantalles a edats cada vegada més primerenques. “Jugar és l’activitat principal de la infància. La tecnologia pot formar part del joc, però amb un ús racional”, ha defensat.
Segons ha explicat, la creativitat naix sovint de l’avorriment, una situació que desapareix quan els xiquets passen massa temps davant d’una pantalla. “Si un xiquet s’avorrix un poc, serà creatiu”, ha conclòs.
