Iryo, el major operador d’alta velocitat d’Espanya amb capital valencià
L’aerolínia Air Nostrum té el 25% de la companyia que opera en onze destins, entre ells, València i Alacant; la firma és el segon operador del mercat per quota de viatgers
Un tren d’Iryo, el 6189, i un altre de Renfe, un Alvia. Són les operadores que hi ha darrere dels combois que van xocar este diumenge a la vesprada a Adamuz, a la província de Còrdova i on han mort almenys 39 víctimes mortals. En el cas de la primera, va començar a operar sobre els raïls espanyols a finals del 2022, quan es va alliberar el mercat de l’alta velocitat i porta segell valencià. La firma, una habitual de les andanes de les estacions de València o Alacant, s’ha convertit en el major operador d’alta velocitat d’Espanya després del procés de liberalització ferroviària impulsat per la Unió Europea (UE), que va posar fi al monopoli de Renfe.
Air Nostrum, l’aerolínia amb seu a València, compta actualment amb el 25% d’Iryo. Tot i que inicialment la seua participació en la companyia ferroviària era major, aportava el 55% del capital, actualment l’aerolínia valenciana té únicament la quarta part de Iryo. La resta de socis d'esta firma són l’operador públic italià Trenitalia, que té el 51% del capital, i Globalvia, que compta amb el 24%. Tots ells integren la marca comercial Iryo, nom comercial d'ILSA, empresa que oferix el servei d’alta velocitat en la xarxa ferroviària espanyola des de novembre del 2022.
En aquell moment, Iryo es convertia en competidora de Renfe i Ouigo, les altres dos operadores d’alta velocitat a Espanya. La companyia amb participació valenciana arrancava l'activitat amb setze trens per sentit en cadascun dels tres principals corredors d’alta velocitat, un d’ells el que unia el centre de la Península amb la Comunitat Valenciana, concretament amb les ciutats de València i Alacant.
Més de díhuit milions de passatgers l'any passat
Iryo s’ha consolidat com el segon operador del mercat espanyol per quota de viatgers. En els primers dos anys d'activitat (fins a novembre del 2024), la companyia va transportar tretze milions de passatgers. Al tancament de l'exercici 2025, les xifres preliminars indiquen que el nombre total de bitllets venuts des de l'inici de les seues operacions supera els díhuit milions, amb una quota de mercat que oscil·la entre el 25% i el 30% en els corredors on competix directament amb Renfe i Ouigo.
L'operadora compta amb una flota de vint trens ETR 1000 (Frecciarossa 1000), fabricats per Hitachi i Alstom, capaços d'aconseguir velocitats de fins a 360 km/h. El seu model de negoci es basa en la flexibilitat i una oferta segmentada en quatre classes de servei: Inicial, Singular, Singular Only You i Infinita.
Més de 400 serveis en tres zones d'Espanya
En l'actualitat, Iryo opera en onze destins nacionals, i això suposa cobrir més de 400 serveis setmanals distribuïts en tres grans corredors: el nord-est (Madrid-Saragossa-Barcelona-Tarragona), el corredor sud (Madrid-Còrdova-Sevilla/Màlaga), on ha tingut lloc l’accident, i el corredor del Llevant (Madrid-Conca-València / Alacant / Albacete/ Múrcia).
A bord, la companyia oferix serveis diferencials com el de bar, la connexió wifi d'alta velocitat, endolls individuals i acords d'intermodalitat, com ara la gratuïtat dels bitllets de Rodalia, que oferix Renfe, amb el bitllet d'Iryo.
Sense incidents greus fins ara
Durant els tres primers anys en què ha operat en el mercat ferroviari espanyol, l'empresa ha mantingut un historial de seguretat sense incidents greus, fins que este diumenge la companyia registrava el primer accident de gran magnitud en l'alta velocitat privada a Espanya en descarrilar un tren ETR 1000 que cobria la ruta Màlaga-Madrid, a l'altura de Adamuz (Còrdova).
Durant estos anys, la trajectòria d’Iryo no ha estat exempta de tensions laborals i administratives. Sindicats com Semaf, de maquinistes, han denunciat en diverses ocasions la falta de personal per a cobrir l'augment de freqüències i ha alertat sobre la fatiga de les plantilles. El sindicat CGT també ha mantingut conflictes oberts per les condicions de les dietes i plusos de nocturnitat i ha qualificat els acords d'altres sindicats amb l'empresa com a "almoines".
Malgrat el seu èxit en captació de passatgers, l'empresa va registrar pèrdues de 79 milions d'euros en el seu primer any complet (2023), una situació atribuïda als alts costos dels cànons d'Adif i l'agressiva guerra de preus en el sector.
