La inflació retalla dos dècimes i tanca 2025 en el 3,2%, però els aliments remunten fins al 3%

L'índex de preus de consum (IPC) s'ha moderat a la Comunitat Valenciana dos dècimes al desembre i tanca 2025 en el 3,2% en taxa interanual, tres dècimes per damunt del conjunt espanyol. L'Institut Nacional d'Estadística (INE) ha publicat este dijous les dades per autonomies i ha confirmat el balanç definitiu de l'any passat, que a Espanya acaba amb la inflació en el 2,9% després de contraure's una dècima. Des de gener a desembre la inflació mitjana valenciana ha sigut del 3%, dos dècimes més que en el mateix ventall temporal del mes anterior i tres per damunt de la mitjana estatal. La tendència de les xifres posa de manifest el descens de l'espiral desinflacionària, que ha coincidit justament amb un nou impuls dels preus a les acaballes del 2025 que ens ha deixat el Nadal més car de la història.

L'INE explica la reducció de la inflació al desembre, en tot cas, per l'abaratiment dels carburants i la pujada més continguda dels paquets turístics. Per contra, els aliments s'han encarit des de novembre tres dècimes, amb un IPC que es queda en el 3% tant en territori valencià com en l'escala estatal, per l'increment dels preus en llegums i olis.

Amb el descens anotat de desembre, l'IPC interanual encadena dos mesos consecutius de baixades, després que a l'octubre tancara en el nivell més alt en quinze mesos (3,5%). Tot i la retallada dels preus respecte del mes anterior, el cost de la vida continua a l'alça, ja que la inflació interanual és ara quatre dècimes més elevada que en el 2024 per estes mateixes dates (2,8%). El Ministeri d'Economia ha valorat que "continua la senda de moderació" i que la inflació "continua sent inferior a les pujades salarials, fet que permet guanys de poder adquisitiu".

La taxa subjacent, que no inclou en la cistella elements volàtils com l'energia i els aliments frescos, arriba al final de l'any al 2,9%. És una dècima menys que al novembre, però es queda quasi mig punt per damunt dels paràmetres assolits fa un any. La dinàmica d'este indicador, que permet mesurar de forma més ajustada l'evolució estructural dels preus a mitjà termini, s'ha mantingut durant tot l'últim exercici en una forqueta entre el 2,2 i el 3%, mentre que la mitjana ha baixat al 2,7% —en 2024 va ser del 2,8—. El Ministeri d'Economia destaca que està en línia amb els objectius del Banc Central Europeu (BCE).

En perspectiva nacional, la tendència general a final d'any és a l'alça en totes les comunitats autònomes. Madrid encapçala el rànquing (3,7%), seguida ja per la Comunitat Valenciana (3,2%), mentre que la resta no sobrepassen la barrera del 3% i són Múrcia (2,4%) i Catalunya (2,5%) les que han tingut l'increment d'IPC més menut.

L'espiral inflacionària resistent a l'hoteleria

Atenent les dades de l'INE, un any més el grup que més influïx en l'escalada de la taxa general de l'IPC valencià l'últim mes del 2025 és clarament la vivenda, que s'ha disparat un 8,6% respecte de desembre del 2024. És el que inclou les despeses del subministrament d'aigua, electricitat i gas. Les dades de subclasses mostren, en concret, que el rebut de la llum és ara mateix un 12,6% més car a Espanya que fa just un any —esta xifra no està disponible a escala autonòmica—. El mercat elèctric es va vore sacsejat per la històrica apagada ocorreguda el 28 d'abril, que va deixar a les fosques tota la península Ibèrica.

Destaca també el comportament de l'IPC en restaurants i hotels, que ha sigut enguany el tercer grup més inflacionari de l'economia autonòmica. A pesar de retallar-se tres dècimes en l'últim mes, la taxa interanual continua elevada i tanca l'any amb un 4,5%. Este grup de la cistella de productes encadena quasi quatre anys amb una inflació constant per damunt del 4%, que contribuïx a l'alça del cost de la vida. Veus expertes destaquen la resistència dels costos i la forta demanda com a factors que alimenten el procés inflacionari que patix l'hoteleria.

Els transports també han espentat lleugerament la inflació a la Comunitat Valenciana i tanquen desembre en una taxa interanual de l'1,5%, quasi un punt més que fa un any.

Ous a l'alça: un 31,3% més cars

D'altra banda, el balanç anual de la inflació ens deixa la constatació que la crisi de preus en la cistella de la compra (un dels principals maldecaps enguany per a les famílies especialment durant 2022 i el 2023) està relativament controlada, tot i haver-se accelerat de nou l'alça de preus (3%) a finals del 2025.

Els ous són l'element de la cistella de la compra que més creix en taxa interanual (31,3%), seguits de la carn de boví (17,2%), del café (16,3), del xocolate (12,7%) i del cacau i xocolate en pols (12%). També hi destaca l'encariment d'altres olis comestibles (9,7%), de la triperia (7,8%), de la carn d'oví i caprí (7,4%), dels llegums i hortalisses fresques (7,3%) i de la fruita seca (7%). Per contra, l'oli d'oliva és el producte que més reduïx el preu en l'últim any (-31,6%), després d'haver patit un procés inflacionari inèdit entre 2023 i el 2024, amb pujades interanuals que arribaren a superar el 150%.