El govern espanyol vol reduir a tres els contractes laborals
El pla de recuperació que presentarà a Brussel·les simplifica els models de contractació i incorpora un instrument permanent inspirat en els ERTO i orientat a la formació "per a reduir la temporalitat i la precarietat"
El govern espanyol vol aprofitar la injecció de fons europeus per a la recuperació de les conseqüències de la pandèmia per a introduir reformes en el mercat laboral. El Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència que enviarà a Brussel·les aquest mes d'abril preveu la simplificació del conjunt de contractes laborals a tres: estable, temporal i de formació.
El document manifesta la intenció de generalitzar el contracte indefinit i promoure l'estabilitat en l'ocupació. Anticipa que el contracte estable serà "per al conjunt d'activitats", que s'assegurarà que el temporal "responga a la natura del treball i amb un marc adequat per a la formació", és a dir, que no s'empre de manera fraudulenta, i que l'específic de formació estarà vinculat a la "inserció, en particular en el mercat laboral".
En l'actualitat, a Espanya hi ha quatre tipus de vincles laborals (indefinit, temporal, formació i pràctiques) que se subdivideixen en modalitats, com el contracte per obra, eventual o d'interinitat en el cas dels temporals, un ventall que el govern vol simplificar ara. L'aspiració de l'executiu és "reduir la temporalitat i la precarietat, i afavorir alhora la seguretat jurídica i la creació d'ocupació", en l'objectiu general "d'alinear el mercat laboral espanyol amb els més avançats del nostre entorn", segons explica en el document de més de 200 pàgines en el qual es desgranen les reformes i inversions del Pla.
Un instrument permanent d'ajust per a les crisis alternatiu al despatxament
Per a reduir la precarietat, el govern també anuncia la creació d'un "instrument permanent d'ajust intern de les empreses, alternatiu a l'alta temporalitat i a la desocupació, que actue com a amortidor de l'extremada volatilitat del mercat de treball espanyol". El construirà sobre la base de l'experiència dels ERTO durant la pandèmia i l'orientarà a la formació i requalificació dels treballadors. Aquest mecanisme es podrà activar tant en les crisis de caràcter transitori -per caigudes de demanda significatives- com en les estructurals, en el cas de processos de reconversió sectorial "que exigisquen l'adaptació dels treballadors o la transició cap a una altra mena de treballs o sectors".
El govern espanyol també inclou en el seu pla de reformes el foment del treball juvenil, la reducció de les bretxes de gènere, la regulació adequada del teletreball i un marc normatiu per a situacions laborals com la dels repartidors amb vehicle o els treballadors de les subcontractes. Canvis que, recalca, s'hauran de tractar en el marc del diàleg social amb els sindicats i la patronal.
Per a desenvolupar aquestes polítiques públiques per a un mercat de treball "dinàmic, resilient i inclusiu", que també inclouen la digitalització del Servei Públic d'Ocupació (SEPE), calcula una inversió de 2.363 milions, vora el 3,3% dels 72.000 milions que el govern espanyol espera rebre de Brussel·les fins al 2023.
