El govern dona llum verda a la pujada del salari mínim a 1.221 euros mensuals des de l'1 de gener

El Consell de Ministres ha aprovat este dimarts la pujada del 3,1% del salari mínim interprofessional (SMI) en el 2026 fins als 1.221 euros mensuals en catorze pagues, de manera que les persones perceptores cobraran 37 euros més al mes amb efectes retroactius des de l'1 de gener —518 euros anuals—. En la roda de premsa posterior a la reunió governamental, la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha assegurat que les pujades que ha dut a terme l'executiu de coalició en els darrers anys formen part "de la història d'èxit del país".

La revalorització és fruit d'un acord assolit entre el Ministeri de Treball i els sindicats, després que la patronal se'n desmarcara. Gràcies al pacte, es manté la quantia mínima exempta de tributació en l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) i el compromís d'impedir que l'increment siga absorbit o compensat pels complements salarials.

En la compareixença, Díaz ha criticat "tots aquells que han qüestionat" l'impacte que estes pujades de l'SMI podrien tindre en l'ocupació, ja que —ha assegurat— "no hi ha cap posició acadèmica que ho puga sostindre". Ha recordat que l'acord inclou la correcció de la norma que permet absorbir els plusos i complements salarials en la pujada de l'SMI, perquè "l'impacte de l'increment siga real i no amb fraus comptables". Així mateix, ha destacat l'impacte de gènere "sense precedents" que té la pujada salarial —reduïx un 22% la bretxa de gènere— encara que 1,6 milions de dones perceben eixe sou mínim.

Garamendi: “Se’ns aparta i insulta dient que sobren els empresaris, i qui sobra és el govern”

Per la seua banda, el president de la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE), Antonio Garamendi, ha lamentat els “atacs i insults” que, segons afirma, ha rebut la patronal després de la firma del nou salari mínim interprofessional (SMI), un acord en què no han participat els empresaris. Garamendi ha advertit que “sense l’empresa, un país no existix” i ha assegurat que en el diàleg social “el que sobra és el govern”.

El dirigent empresarial ha recordat que el diàleg social és “tripartit, entre govern, treballadors i empresaris”, i ha defensat que així ho establix l’article 7 de la Constitució. “El que es va signar ahir a bombo i platerets no és diàleg social, sinó un monòleg social que arrosseguem des de fa temps”, ha afirmat, en referència a l’acord sobre l'SMI subscrit entre l’executiu i els sindicats.

El president de la CEOE ha insistit que la patronal no qüestiona la necessitat d’augmentar salaris, però defensa que les pujades s’han d’abordar “dins de la negociació col·lectiva”. “És molt difícil apujar salaris sense valorar els problemes de les empreses”, ha advertit. En este sentit, també ha assenyalat l’absentisme laboral com un dels principals reptes actuals i ha alertat que falten treballadors “en percentatges que fan por”.

Sense tributació fiscal

D'altra banda, el Consell de Ministres ha aprovat l'actualització de la deducció vigent en l'IRPF per a adaptar-la a la pujada de l'SMI. Així, la quantia creix fins als 591 euros per a garantir que els perceptors este 2026 no hagen d'abonar l'impost, perquè n'estaran exempts.

La vicepresidenta i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha explicat en la roda de premsa que la nova deducció, inclosa en el reial decret llei d'ajudes per als afectats per les inundacions, s'estendrà a salaris per davall de 20.000 euros anuals. Funcionarà igual que la del 2025, ha explicat la ministra: malgrat que l'SMI és de 17.094 euros anuals, per a evitar l'anomenat "error de salt", la deducció es fixa en 591 euros i se la podran aplicar persones que cobren menys de 20.000 euros bruts a l'any per a garantir que "no tributen IRPF".