El govern autoritza que es considere també orxata la beguda de xufa sense sucres afegits

L'orxata de xufa ja no ha de tindre un contingut mínim de sucre. A partir d'ara, es pot anomenar orxata també la que en tinga poc o gens. El Consell de Ministres va aprovar este dimarts autoritzar l’elaboració d’orxata sense sucre afegit o amb contingut reduït, tal com havien demanat reiteradament tant La Unió Llauradora i Ramadera com AVA-Asaja. Ara es permet elaborar orxata sense sucres afegits o amb contingut reduït de sucre, alhora que es manté la prohibició de l'ús d'edulcorants i colorants, garantint així la preservació de la qualitat tradicional del producte i evitant substitucions artificials que en desvirtuen la naturalesa, segons han informat les dos organitzacions en sengles comunicats.

Esta modificació normativa, que s’emmarca en un reial decretat que modifica i deroga diverses disposicions reglamentàries en matèria de qualitat alimentària, actualitza una regulació vigent des del 1988 que obligava a incorporar un contingut mínim de sucre afegit per a poder utilitzar la denominació orxata de xufa. Una exigència que, segons La Unió, havia quedat “clarament desfasada” respecte a les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i “topava de ple” amb les polítiques públiques de reducció del consum de sucres afegits. Per la seua banda, AVA-Asaja afirma que esta modificació “permetrà adaptar l’orxata a les noves tendències més saludables dels consumidors i així potenciar-ne el consum, la demanda i la rendibilitat al llarg de la cadena de valor”. Es tracta d’una “reivindicació històrica del sector” i per això ambdós organitzacions l’aplaudixen.

També ha celebrat la nova norma Joan Baldoví, que en la Junta de Síndics ha reivindicat que la modificació normativa ha sigut "gràcies al treball de Compromís des de fa anys". "Hem aconseguit que el ministeri faça el canvi i esperem de cara a l’estiu es puga dir orxata a aquelles begudes que no tinguen eixos nivells elevats de sucre", ha afirmat el síndic de la coalició valencianista.

Codi Taric per al comerç exterior

Així mateix, La Unió celebra que el Ministeri d’Agricultura haja reconegut que l'assignació d'un codi aranzelari específic dins de la nomenclatura combinada de la Unió Europea requerix una justificació tècnica i econòmica detallada i un procediment comunitari reglat.

L’organització agrària va impulsar formalment esta sol·licitud el març de 2025 perquè la xufa està inclosa actualment “en una categoria genèrica que impedix conéixer amb exactitud el volum real d'importacions”, fet que “dificulta la transparència del mercat i el seguiment fitosanitari adequat”. Estes són les consideracions que traslladaren a la Conselleria d'Agricultura perquè realitzara les gestions per a aconseguir este codi de tarifa integrada de la comunitat (Taric, per les seues sigles en francés) específic.

Segons l’organització la Conselleria d'Agricultura i l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques ja treballen per a recopilar la informació econòmica i comercial necessària per a fonamentar la petició davant de la Comissió Europea, perquè la xufa dispose d'una identificació aranzelària pròpia que “reforce la traçabilitat, el control i la defensa de la producció valenciana”.

Garantir el manteniment del cultiu

Per la seua banda, AVA-Asaja afirma en el seu comunicat que ha demanat a la Conselleria d'Agricultura la creació d'un grup de treball institucional sobre els problemes que travessa el cultiu de la xufa —com ara la taca negra i la jóncera africana que en reduïxen el rendiment— i una línia excepcional de pressupost dirigida als objectius que marque este grup, per a garantir el manteniment del cultiu. Així mateix, demana que es pose disposició del sector un sistema de material de reproducció certificat que estiga exempt de plagues i malalties.

D'altra banda, sol·licita a la Generalitat que modifique la Llei 5/2018 de l'Horta de València per a suprimir les limitacions, restriccions i prohibicions a l'activitat agrària al cultiu de la xufa. Denuncien que, amb la normativa actual, el sistema hídric no es pot modernitzar, no es poden tancar parcel·les que preveuen danys de fauna salvatge, ni ampliar unitats o construir magatzems nous. Limitacions que “repercutixen negativament en la competitivitat de les explotacions agràries” asseguren.