Gortázar (CaixaBank): "Cal acceptar que som més pobres i crear un pacte de rendes"

El conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, ha assegurat aquest dimecres que cal "acceptar" que "som més pobres" a conseqüència de la inflació i l'augment del cost de les matèries primeres "i veure com distribuir aquest pobresa", la qual "no es pot negar pujant salaris i marges de beneficis empresarials", per la qual cosa és necessari "un pacte de rendes".

Durant la conferència "Anàlisi de l'economia espanyola", en el marc del Fòrum Obert per a Directius OpenDir d'Alacant, ha ressaltat que hi ha "indicadors per a ser raonablement optimistes" en el futur i ha destacat que l'economia de les empreses i les famílies espanyoles és millor que en la crisi de 2009, sobretot perquè les ràtios d'endeutament són molt menors.

Gortázar ha demanat "aturar com més prompte millor" aquesta pobresa, mitjançant el pacte de rendes o altres mesures, perquè com més prompte es "resolga", major serà el nivell de benestar de les llars, al mateix temps que ha subratllat que aquest moment és "un al·licient per a accelerar la transformació", sobretot en termes d'energies renovables.

"Des de fa molts mesos, les previsions anunciaven que les coses anaven a pitjor; no obstant això, aquests pronòstics no s'han complit", ha explicat Gortázar, que ha exposat que durant el segon trimestre de 2022 va haver-hi un creixement important, mentre que en el tercer, també hi ha un augment "raonablement positiu".

Tanmateix ha afirmat que hi ha "indicadors que comencen a assenyalar aquest punt d'inflexió o un reblaniment de les condicions econòmiques, mitjançant el descens de les matriculacions, la congelació de l'ocupació, les xifres de consum o la despesa en targetes."

Així, ha insistit que en aquest tercer trimestre hi ha una caiguda de dos punts en la despesa sobre el segon trimestre, però que la despesa dels no residents — sobretot turistes— amb un creixement del 10% entre el segon i tercer trimestre han propiciat que aquest tercer període de l'any no fora negatiu.

Malgrat això, ha afirmat que aquest tercer trimestre ja mostra "símptomes de desacceleració", així com que "es preveu un quart trimestre, i el primer de 2023, amb creixements nuls o negatius", encara que "Espanya ho farà una posició una mica millor que en l'Eurozona, amb creixements pròxims a zero".

S'ha mostrat segur que l'impacte d'una crisi a Espanya serà "més reduït" que en èpoques passades, quan a Espanya les recessions han suposat un major impacte que en altres països europeus.

Així mateix, el conseller delegat de CaixaBank ha incidit que el grau de dispersió de les projeccions de l'economia a futur "mai han sigut majors, amb unes desviacions relativament grans".

Moment per a avançar en energies renovables

Gortázar ha argumentat que la guerra d'Ucraïna propiciarà un augment de preus en el gas i també en l'electricitat per als pròxims anys, no sols enguany, i que això ha de suposar "un al·licient" per a avançar en transformació ecològica.

Així, ha dit que les polítiques públiques europees "han d'estar enfocades en eixa direcció i a incentivar encara més les ajudes" perquè Europa aconseguisca continuar sent "competitiva", ja que la major diferència entre la Unió Europea i l'EUA és que els Estats Units pot autoproveir-se de matèries primeres.

També ha afirmat que la poca dependència del gas rus a Espanya (un 8% abans de la guerra) davant Europa (40%) "ens beneficia" i ha d'ajudar a "impulsar" les energies renovables, que poden significar "una palanca extraordinària per a combatre l'augment de preus en anys futurs".

Finalment, ha ressaltat sobre el tema que "amb la bona evolució de magatzems de gas i amb una restricció lògica al consum, és esperable passar l'hivern sense interrupcions de subministrament a Europa".

Posició de fortalesa dels bancs

Així mateix, s'ha referit a la "fortalesa dels bancs" i també de les empreses, perquè el nivell d'endeutament empresarial se situa en el 101% del total del PIB, pel 110% de les empreses europees sobre el PIB de la UE i pel 140% de les companyies espanyoles en 2009.

També ocorre el mateix en les famílies, que compten amb un menor percentatge de deute respecte a la crisi de 2009 i també en el mercat immobiliari, on "no existeix una bambolla".

Ha dit que, més enllà de la situació d'empreses i famílies, la fortalesa financera dels bancs, que compten amb ràtios de solvència tres vegades majors que en 2009, són els que "permetran ajudar a empreses i famílies" en moments "difícils".

Així, ha conclòs que quan els bancs "estan forts, les crisis duren menys i són menys profundes, mentre que si no són solvents, les crisis econòmiques són més profundes".