El Congrés exculpa els partits polítics de la caiguda de les caixes d’estalvi

L’informe rebutja “la influència política” i atribueix les decisions errònies a particulars.

Vista panoràmica del Congrés dels Diputats.
Vista panoràmica del Congrés dels Diputats.

L’informe aprovat en la comissió del Congrés sobre la crisi financera, el rescat bancari i la fallida de les caixes d’estalvi exculpa els partits polítics dels problemes ocasionats durant la crisi. Els casos de mala gestió s’han catalogat com a “decisions errònies” preses per “persones particulars o grups de persones, independentment de la seua professió o filiació”.

D’aquesta forma, es desmenteix la tesi sobre “la influència política com a causa explicativa del major impacte de la crisi en les caixes d’estalvi”. L’informe destaca que aquesta “va afectar igualment a caixes i bancs” i “la resolució dels problemes associats no va ser la mateixa en un i l’altre cas”. De fet, se subratlla que el desenvolupament d’operatives de risc es realitzava de manera similar en ambdós casos, per la qual cosa “l’assumpció de males pràctiques es relaciona més amb la governança de cada entitat particular que amb la seua forma jurídica i titularitat”.

El Congrés assenyala, entre d’altres, com a factors explicatius de la crisi en el cas de les caixes les limitacions de captació de capital o la concentració del seu negoci en el finançament de famílies i pimes. Però del “fracàs de les caixes no cal concloure l’èxit dels bancs”. Segons l’informe, als bancs els va salvar la seua diversificació internacional, mentre que a Espanya també van experimentar dificultats i ajudes puntuals.

Nomenament de consellers

Respecte al model de governança i gestió, el Congrés reconeix que la normativa per la qual es regulaven les caixes “va facilitar i va estimular un model de governança en què la presència i la influència dels poders públics o partidaris era general”. 

No obstant això, l’informe rebutja criticar el poder de les administracions per a poder nomenar a consellers.

Incentius

D’altra banda, la comissió sí que reconeix l’existència d’incentius per a promoure la presa de decisions errònies per part de persones que, a més, tenen capacitat per a imposar aquests mateixos incentius: “el que hi ha darrere de les males praxis, són determinats grups de persones molt concrets amb motivacions i interessos particulars”. 

Per tant, es nega que la diferent titularitat de caixes respecte a bancs haja sigut “un factor determinant en la seua diferent exposició a la crisi”.

També et pot interessar