La Comunitat Valenciana continua liderant el rànquing de platges amb bandera blava
Les platges valencianes que han obtingut el distintiu per primera vegada són la del Torres (la Vila Joiosa), la de Rabdells (Oliva) i la de Pobla Marina (la Pobla de Farnals)
El distintiu bandera blava, que cada any reconeix les millors platges pel bon estat de l'aigua, l'alt nivell dels serveis i la seguretat dels banyistes, onejarà este estiu en 138 platges de la Comunitat Valenciana. A Espanya seran un total de 638, cosa que manté el país com a líder mundial dels últims trenta anys consecutius.
L'Associació d'Educació Ambiental i del Consumidor (Adeac), promotora de la iniciativa, ha publicat este dimarts les dades del 2024, on es destaca que la Comunitat Valenciana obté 159 banderes blaves en total, 4 més que l'any passat: 138 per a platges (3 més que el 2023) i 19 per a ports esportius (1 més que el 2023).
Les platges valencianes que han aconseguit el distintiu per primera vegada són la del Torres (la Vila Joiosa), la de Rabdells (Oliva) i la de Pobla Marina (la Pobla de Farnals). Per la seua part, Benidorm recupera els dos distintius que va perdre l'any passat, per a les platges de Llevant i del Mal Pas.
Per comunitats autònomes, la Valenciana continua obtenint el nombre més gran de banderes blaves, amb un total de 159 (6 més que l'any passat), seguida d'Andalusia, amb 156 (8 més que l'any passat), Galícia, amb 125 (igual com l'any passat), i Catalunya, amb 118 (2 menys que l'any passat).
Adeac destaca que la Comunitat Valenciana concentra 6 de les 7 platges que, des del 1987 –quan es va implantar el programa– han obtingut el distintiu blau sense interrupció. Són la del Carregador, a Alcossebre (Alcalà de Xivert), la de Sant Joan, a Alacant, la del Carrer la Mar, al Campello, la de la Fossa, a Calp, la de Sant Antoni, a Cullera, i la platja Nord, a Gandia.
En l'àmbit mundial, estos guardons blaus estan presents en 52 països i Espanya és el país que més distintius té per a platges, seguit de Grècia i Turquia. Respecte als ports esportius, Espanya ocupa el tercer lloc en banderes blaves (102), darrere d'Holanda i França.
En el primer acte públic com a secretària d'Estat de Turisme, Rosario Sánchez Grau ha posat l'accent en la protecció del litoral i ha assenyalat que respectar l'entorn, cuidar els destins, conservar el planeta i intentar regenerar han de ser un compromís amb accions concretes des de tots els àmbits socials i polític.
"Som potència turística mundial i hem de ser-ho també en sostenibilitat, que ha de ser la nostra bandera blava", ha asseverat Sánchez Grau.
Per la seua part, el president d'Adeac, José Palacios, ha ressaltat la qualitat de tots els espais litorals i ha enumerat les quatre comunitats que encara no tenen bandera (Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Aragó i La Rioja), en contraposició a la Comunitat Foral de Navarra, on enguany, per primera vegada, onejarà una bandera blava a la Bahía de Lerate, al municipi de Guesálaz.
De les 694 platges presentades el 2024, són 638, és a dir, el 91%, les que han obtingut el guardó, segons Palacios, que ha explicat que el motiu més freqüent per a no obtindre el guardó blau és la mala qualitat de les aigües de bany i l'incompliment de la llei de costes, per excés d'ocupació o per presència d'instal·lacions no autoritzades a la platja.
En este punt han recordat que, per a assolir el guardó, "no és obligatori" tindre dutxes a la platja i han desaconsellat instal·lar-ne pel "malbaratament innecessari d'aigua dolça" que causen i per ser font d'infeccions.
