Qui compra habitatges a la Comunitat Valenciana en temps de pandèmia?

Famílies de 42 anys de mitjana, amb fills, i que inverteixen estalvis per a accedir a una primera residència en propietat. És el perfil dels compradors que han adquirit un habitatge enguany a través d’una immobiliària, un perfil que difereix del dels llogaters. En aquest cas solen ser parelles més joves, de 32 anys, i sense fills, segons recull l’informe de la Federació Nacional d'Associacions Immobiliàries (FAI) i de l'Associació d'Immobiliàries de la Comunitat Valenciana (Asicval). 

Quant a les famílies compradores que han adquirit una propietat a la Comunitat Valenciana, l’edat mitjana és superior a la nacional. L’edat mitjana dels que compren al nostre territori (42,8 anys) és dos anys superior a la mitjana nacional, que se situa en persones de 40,8 anys. En el cas d’aquells que compren una vivenda a soles, han sigut majoritàriament homes. 

Les propietats més venudes al nostre territori al llarg d’aquest 2021, les més demanades, han sigut les que han costat entre 100.000 i 150.000 euros, seguides de les de menys de 100.000 euros, i de les situades entre els 150.000 i els 200.000 euros, en el conjunt d'Espanya. 

Estalvis o hipoteca?

La fórmula de finançament més recurrent ha sigut la combinació d'estalvi personal i hipoteca, seguida del préstec hipotecari total i d'alguna mena de combinació financera que ha requerit una aportació familiar.

Perfil más freqüent dels venedors d’habitatges a través de agències, el perfil més recurrent ha sigut el de famílies amb fills, que ja venien d’una primera residència. En aquest cas, l’edat mitjana és superior a la dels compradors. A la Comunitat Valenciana és de 52,8 anys i de 51,8 a Espanya. 

Respecte a les persones arrendatàries d'habitatges en lloguer, el 2021 predominen les parelles sense fills que necessitaven l'immoble com a primera residència, amb una edat mitjana de 32 anys a la Comunitat Valenciana i 32,4 anys en el conjunt d'Espanya. Els inquilins individuals han sigut majoritàriament homes.

Assegurances per a garantir-se el cobrament del lloguer

Finalment, el perfil més freqüent dels qui posen un habitatge en lloguer ha sigut també el de famílies amb fills o filles, que opten per aquesta fórmula per a rendibilitzar una inversió d’una propietat comprada o una que deixen d’ocupar per un canvi de residència. De fet, la majoria dels immobles havien sigut prèviament la primera residència dels seus propietaris, que en més de la meitat de les ocasions han contractat algun tipus d'assegurança enfront de possibles impagaments.

D’altra banda, els agents immobiliaris han rebutjat una limitació generalitzada del preu dels lloguers i han instat les administracions a implantar mesures, no subjectes als canvis polítics, per a garantir l’accés a l'habitatge. Consideren que els límits al preu del lloguer desincentivarà la posada d’immobles en el mercat. 

Pel que sí que advoquen les immobiliàries és per incrementar les ajudes públiques als llogaters, la majoria considera que fomentaria l’arrendament, encara que un 22% d’aquestes agències creuen que aquesta iniciativa faria apujar els preus del lloguer. 

La presidenta de FAI i Asicval, Nora García, ha proposat l'elaboració d'un pacte d'estat d'habitatge acordat amb els actors socials implicats.

En el cas dels lloguers, García aposta per incrementar el parc públic d'habitatge, en propietat o amb acords amb particulars, i la seua gestió des de la col·laboració publicoprivada; l'alliberament de sòl públic i la seua cessió per duració determinada per a la construcció d'habitatges en règim de lloguer assequible, que s'integrarien en el parc públic després del període de vigència de la concessió; l'incentiu fiscal als xicotets propietaris que posen immobles en lloguer; més recursos en seguretat jurídica per als arrendadors i l'augment de les ajudes als llogaters que el necessiten, independentment de l'edat.

En matèria de compravenda, la presidenta d'Asicval i FAI proposa a les administracions que avalen el 20% dels preus de compra que els bancs no solen prestar en les hipoteques, en els casos de falta d'estalvi, però que demostren solvència financera per a tornar el préstec; que faciliten el canvi d'ús d'immobles i parcel·les no residencials; i que, quan n'hi haja, agiliten la tramitació del dret al tanteig i retracte.