Una manifestació commemora a València el segon aniversari de la dana i exigix que Mazón entregue l’acta de diputat
Milers de persones recorren el centre històric des de la plaça de la Mare de Déu fins a la plaça de l’Ajuntament
Les víctimes de la dana han tornat a manifestar-se este dissabte a València amb motiu del segon aniversari de la barrancada, en què van morir 234 persones. La marxa, convocada amb el lema "Mazón a presó", comença en un context de reforç de la seguretat al centre de la ciutat davant de la possibilitat d’incidents vinculats al moviment Blocus.
La presidenta de l’Associació de Víctimes Mortals de la Dana 29-O, Rosa Álvarez, ha assegurat a À Punt que les famílies arriben a este segon aniversari «cansades físicament, però amb molta força» i amb «molta ràbia» perquè, dos anys després de la tragèdia, considera que el màxim responsable de les morts dels seus familiars continua aforat i manté l’escó 98 a les Corts.
Álvarez ha reclamat que el PP li retire el suport i que, si no ho fa, Carlos Mazón abandone el grup parlamentari popular i passe al grup de no adscrits.
Per la seua banda, Mariló Gradolí, portaveu de l’Associació de Víctimes de la Dana 29 d'Octubre, ha assegurat que no deixaran de mobilitzar-se «mentre no arriben la veritat, la justícia i la reparació». Gradolí ha contraposat la gestió de la dana de 2024 amb la de la dana Adam i ha afirmat que esta última ha posat de manifest «la negligent i criminal gestió de la dana de 2024».
Un manifest amb nou reivindicacions: memòria, veritat, justícia, reparació i prevenció
El manifest llegit durant la mobilització denuncia que, dos anys després de la dana, les víctimes continuen reclamant responsabilitats per la gestió de l’emergència. El text atribuïx a la negligència del govern de Carlos Mazón que una catàstrofe natural es convertira en una «catàstrofe humana» i contraposa la gestió de la dana Àdam, de fa unes setmanes, amb la de 2024. Segons els convocants, les mesures preventives aplicades en l’episodi més recent demostren que s’haurien pogut salvar moltes de les vides que es van perdre.
El document arreplega nou exigències, entre les quals figuren reforçar l’atenció a la salut mental i els servicis públics, renaturalitzar les comarques afectades, millorar les infraestructures, aprovar plans d’emergència i formar la població. També reclama que les persones afectades participen en la reconstrucció, que s’investiguen les empreses que van posar en risc els seus treballadors, garantir l’accés a un habitatge digne i acabar amb la revictimització de les víctimes.
La mobilització reclama, a més, que Carlos Mazón entregue l’acta de diputat i que dimitisca tot el Consell. El manifest reivindica que la protesta no pertany a cap partit, sinó a les víctimes, les famílies i la societat organitzada, i conclou amb un missatge de resistència: «Volien un poble obedient i submís, i s’han trobat un poble organitzat, digne i valent!».
