CCOO alerta que l'oferta privada d'FP en la Comunitat Valenciana augmenta fins a fregar el 35%
Els cicles amb ocupabilitat més alta, com Cures Auxiliars d’Infermeria i Administració i Finances, concentren la privatització i poden costar fins a 10.000 euros per titulació
Més d’un terç de la formació professional (FP) a la Comunitat Valenciana es realitza en centres de titularitat privada, segons un estudi recent publicat per CCOO Educació. De les 196.660 places d'FP de tots els nivells i modalitats que ofereix la Conselleria d’Educació, 68.518 es cursen en centres privats, és a dir, un 34,84 % del total. Esta xifra suposa un increment del 10 % respecte del curs passat, quan la privatització se situava al voltant del 25 %, evidenciant una tendència creixent des que el PP dirigeix la Conselleria.
Este nivell de privatització situa la Comunitat Valenciana entre les regions amb més oferta privada del país, només superada per Euskadi (44 %), Madrid (38 %), Aragó (36 %) i Catalunya (35,6 %).
Concentració de la privatització en els cicles amb més inserció laboral
Les dades mostren que cinc famílies professionals concentren la majoria de la privatització: Sanitat (53,16 %), Imatge i So (46,52 %), Comerç i Màrqueting (36,48 %), Imatge personal (33,96 %) i Administració i gestió (31,64 %). Els cicles amb taxes més altes d’ocupabilitat són precisament els més privatitzats. El Grau Mitjà de Cures Auxiliars d’Infermeria registra un 95 % d’inserció laboral sis mesos després de finalitzar els estudis i s’ofereix en un 48 % en centres privats. El Grau Superior d’Administració i Finances un 90 % d’inserció laboral i s’imparteix en modalitat privada o concertada en un 33 % dels casos.
Costos elevats i desigualtats
Estudiar FP en un centre privat a la Comunitat Valenciana pot costar entre 3.000 i 5.000 euros per curs, és a dir, entre 6.000 i 10.000 € per obtindre el títol. Entre els més cars hi ha Imatge per a Diagnòstic i Medicina Nuclear (4.000–6.000 € anuals), Animació 3D i Videojocs (3.500–5.500 euros) i Assessoria d’Imatge Personal i Corporativa (3.000–4.000 euros).
Segons CCOO, estes dades generen greus desigualtats i limiten les oportunitats d’accés a una formació que assegure una posterior inserció laboral de qualitat.
Reivindicacions de CCOO
El sindicat reivindica que s’ha d’aturar la tendència creixent de privatització i denuncia que l’administració està afavorint el negoci d'estes empreses mitjançant l’autorització de l’oferta dels cicles més sol·licitats per l’alumnat i amb més inserció laboral. En molts casos la inversió es fa des de fons voltor, que han sabut vore-hi ràpidament la rendibilitat del sector.
CCOO posa el focus també en la formació en línia, molt rendible per a les empreses privades, que amb una inversió mínima poden exercir l’activitat docent sense un control real i, per tant, sense garanties que s’estiga oferint una educació efectiva. El sindicat recorda que els criteris per autoritzar unitats d'FP han de ser establerts en els consells territorials de la formació professional, tenint en compte la necessitat de salvaguardar els serveis públics, les possibilitats de desenvolupament dels territoris i la sostenibilitat.
“L’FP no pot ser un negoci per a uns pocs, ha de ser una font generadora de futur per a la societat valenciana i per a la joventut en particular”, reivindica Xelo Valls, secretària general de CCOO Educació. Demanen a la Conselleria d’Educació que amplie l’oferta de cicles formatius en centres de titularitat pública i que incremente els esforços en garantir l’accés universal i en millorar la qualitat de la formació professional de la Comunitat Valenciana".