La bretxa salarial es manté en el 20%: les valencianes cobren 5.073 euros menys que ells

Les dones continuen incorporant-se sistemàticament al mercat laboral en condicions de desigualtat. Més contractes parcials, més temporalitat i més desocupació són factors que pateix amb més freqüència el sexe femení, cosa que manté estancada la pervivència de la bretxa salarial de gènere. A la Comunitat Valenciana se situa en el 20,10%, segons l'últim informe elaborat pels sindicats CCOO PV i UGT-PV. L'indicador, que mesura la diferència que hi ha de mitjana entre els sous bruts per hora d'homes i dones, retalla un punt el registrat el 2019 (21,16%), però evidencia la discriminació que encara pateixen aquestes últimes: cobren 5.073,31 euros anuals menys que ells, tenen una taxa de temporalitat més elevada i exerceixen el 85% de tota l'ocupació parcial.

L'estudi, titulat "La bretxa salarial a la Comunitat Valenciana", s'ha presentat aquest dimarts amb motiu del Dia Internacional per la Igualtat Salarial que se celebra l'endemà, 22 de febrer, i inclou xifres relatives al 2020. Suposa un desfasament de dos anys, per la qual cosa no és un reflex exacte de la situació actual. A pesar del descens respecte del 2019, les dades situen la bretxa al territori més d'un punt per damunt de la mitjana nacional (18,72%). Això suposa que les dones valencianes haurien de treballar 73 dies més perquè s'equiparara el sou al dels barons, o que deixen de percebre ingressos per treballar des del 19 d'octubre. L'impacte de la pandèmia el 2020 i la repercussió sobre les variables laborals obliguen a assenyalar el caràcter excepcional de les dades, recorden els autors.

Per al col·lectiu femení, el mercat de treball està marcat per la temporalitat i la parcialitat, cosa que els impossibilita la trajectòria i seguretat laboral. La investigació dels sindicats situa en el 20,90% la taxa de temporalitat de les dones, en contrast al 15,90% que marca per als homes. A més, pràcticament nou de cada deu llocs de faena parcial corresponen a dones. Perquè a pesar que sobre el paper, els jornals de base estiguen igualats, els complements salarials o les interrupcions en la vida laboral són factors que desequilibren.

Les valencianes no només ingressen 5.073,31 euros menys a l'any que els valencians per la seua faena, sinó que la diferència amb la mitjana de dones de l'Estat és de 2.301,75 euros menys. Així i tot, l'informe reconeix que hi ha una certa milloria, ja que escalen una posició en el rànquing estatal per autonomies. A pesar d'això, les treballadores valencianes continuen situant-se en els últims llocs, concretament el quart per davall.

Els sindicats asseguren que la pujada del salari mínim interprofessional (SMI) ha acurtat els terminis per a avançar en igualtat salarial i assenyalen que si l'increment continuara constant, es tardarien 25 anys a eliminar la bretxa salarial.

A mesura que augmenten les remuneracions, disminueix la presència femenina per a aquests llocs de treball. Així, el forat s'eixampla en la contractació indefinida (20,73%) si es compara amb la temporal (18,90%). Tot i això, aquest indicador triplica la mitjana estatal, que és del 6,11%, i ha crescut més de tres punts.

Les joves menors de 25 anys i les majors de 55 pateixen més bretxa salarial a la Comunitat Valenciana, del 23,79% i 21,83% respectivament. En les ocupacions de categories més baixes el percentatge ascendeix al 36,99% i decreix fins al 26,16% per a les mitjanes i al 14,33% en altes.

Pel que fa a les pensions, la diferència salarial arriba al 33,04%, lleugerament inferior a la d'Espanya (33,18%). Suposa, en la pràctica, que les valencianes cobren 402 euros menys que ells al mes per aquest concepte.

Els plans d'igualtat, eina fonamental

Des dels sindicats reivindiquen l'adopció de plans d'igualtat en les empreses com a eina fonamental per a aconseguir arribar a la igualtat salarial. CCOO PV reclama potenciar també fórmules de flexibilitat interna, insistir amb la pujada del salari mínim, reforçar les tasques de vigilància i sanció de la Inspecció de Treball, incloure clàusules d'acció positiva eficaces en favor de les dones en els convenis col·lectius i el repartiment equilibrat de les cures. Per la seua banda, UGT-PV aposta per crear comités de bretxa salarial a imatge dels comités de seguretat i salut en el treball, la inclusió en els pressupostos de la Generalitat de partides que garantisquen el compliment de la igualtat retributiva, o impulsar mesures des de l'Administració per a reduir l'abús de la contractació a temps parcial de dones.