El BCE preveu que la inflació puga pujar fins al 3,1% en el segon trimestre per la guerra
L’entitat alerta que el conflicte al Pròxim Orient podria disparar els preus energètics i fer créixer la inflació més del previst
El Banc Central Europeu (BCE) preveu que la inflació augmente fins al 3,1% en el segon trimestre de 2026, principalment a causa de la pujada dels preus de l’energia derivada de la guerra al Pròxim Orient. Segons el seu últim butlletí econòmic, publicat este dijous, la inflació descendirà després fins al 2,8% al tercer trimestre gràcies a la baixada prevista dels preus de les matèries primeres energètiques.
No obstant això, el BCE avisa que una guerra prolongada podria provocar un increment energètic més intens i durador, fent que la inflació a la zona de l’euro siga més elevada. L’entitat mantingué al març els tipus d’interés dels dipòsits bancaris en el 2%. Alguns membres del Consell de Govern consideren que seria precipitat pujar-los a la reunió de finals d’abril, mentre que altres no descarten la possibilitat.
El BCE advertix que la inflació podria augmentar més si els salaris pugen per l’encariment de l’energia o si la guerra causa disrupcions més generals en les cadenes de subministrament globals. A curt termini, les expectatives d’inflació del mercat financer han crescut, mentre que a llarg termini es mantenen pròximes al 2%.
Pel que fa al producte interior brut (PIB), l’entitat preveu un “modest avanç” al primer trimestre de 2026 a la zona de l’euro per l’impacte de la guerra en els mercats de matèries primeres, les rendes reals i la confiança global.
Preus energètics històricament alts
Els preus del cru han augmentat un 84% des del 18 de desembre de 2025, situant-se al voltant dels 104 dòlars per barril després dels atacs dels Estats Units i Israel contra l’Iran i de les represàlies de Teheran.
Els preus europeus del gas han pujat un 98%, en gran part per la dependència del gas natural liquat que travessa l’estret d’Ormuz i per nivells d’emmagatzematge a Europa històricament baixos, al voltant del 29% de la capacitat.
El BCE assenyala que, malgrat la vulnerabilitat dels preus del gas, el comerç internacional de mercaderies només està lleugerament exposat, ja que els vaixells portacontenidors del golf Pèrsic representen només l'1,6% de la capacitat mundial. Gran part del tràfic es redirigeix pel cap de Bona Esperança després de les disrupcions al canal de Suez i dels riscos derivats dels atacs dels rebels hutíes a l’estret de Bab el-Mandeb.
Risc per a la competitivitat de la zona de l’euro
El BCE preveu que la zona de l’euro puga perdre quotes de mercat globals per problemes de competitivitat, inclosos alguns estructurals. Les exportacions totals van descendir un 0,4% al quart trimestre de 2025, i la guerra al Pròxim Orient podria agreujar les disrupcions comercials i energètiques.
La crisi ja ha provocat un impacte notable en els mercats financers mundials: caiguda de les borses i pujada dels tipus a curt termini a la zona de l’euro, amb un enduriment de les condicions financeres des de començaments de febrer.
