El BBVA, l'entitat europea més exposada a la crisi de la lira turca

Té una participació del 49,85% en el banc Garanti, un dels principals bancs de Turquia.

L'entitat presidida per Francisco González assegura que està protegida
L'entitat presidida per Francisco González assegura que està protegida

Molt pendent de l'evolució de Turquia està el BBVA. El segon banc espanyol, amb seu social a Bilbao, és el principal accionista del turc Garanti i, segons l'agència de qualificació de risc Moody's, hi ha la possibilitat d'un "escenari extrem" després que la lira turca caiguera a plom un 24% respecte del dòlar el dilluns 13 d'agost. Tot i això, en la jornada de dimarts i dimecres ha recuperat un 22,5% del seu valor després que el govern i el banc central locals hagen desplegat una sèrie de mesures per a defensar la moneda.

El BBVA és l'entitat europea que més possibilitats té de resultar perjudicada en ser la més exposada. Participa amb un 49,85% del Garanti, un dels principals bancs de Turquia que, durant 20 anys, ha apostat per la banca digital. Suposa un pes del 12,7% en el total de préstecs i del 14% en els beneficis totals del grup. Moody preveu un impacte molt menor, fins i tot "menyspreable", en entitats com ara la francesa BNP Paribas (accionista de referència del Turk Ekonomi Bankasi) i la italiana Unicredit (amb un 40% del Yapi Kredi Bankasi), mentre que les conseqüències per al BBVA suposarien una pèrdua de 36 punts bàsics. Exactament, el Banc de Pagaments Internacionals quantifica en 70.848 milions d'euros el risc espanyol a Turquia, davant dels 30.826 milions dels francesos i els 16.213 milions dels italians.

Si el risc esdevinguera problemàtic, però, els experts creuen que el BBVA hi podria fer front i assegura que l'impacte negatiu seria "limitat" quant a la capitalització i la rendibilitat, inclús en el pitjor dels escenaris. És a dir, aquell que suposara la pèrdua de les inversions en les filials turques. Garanti Bank té vora 6,6 milions de clients d'aquest tipus, dels quals 5,8 milions són usuaris mòbils. El 95% de les transaccions financeres i el 45% de les vendes les realitzen a través de canals digitals.

"Atac econòmic"

Les autoritats turques diuen que la crisi de la seua moneda es deriva d'un "atac econòmic" després que doblaren els aranzels sobre algunes importacions dels Estats Units, com ara vehicles, begudes alcohòliques, tabac, cosmètics, arròs i carbó; una mesura aprovada després que el president Donald Trump anunciara aranzels més elevats per a l'alumini i l’acer turcs. El vicepresident, Fuat Oktay, parla d'agressions "deliberades" per part dels nord-americans. La mesura es produeix enmig d'una major tensió entre els dos països, aliats de l'OTAN, pel que fa a l'empresonament d'un religiós d'Ankara i altres enfrontaments diplomàtics.

Entre les mesures per a protegir la lira turca hi ha la rebaixa del 50% al 25% del límit per a operacions monetàries, fet que dificulta l'especulació contra la lira des de l'exterior del país.

També et pot interessar

stats