AVA-Asaja xifra en 400 milions les pèrdues en el camp el 2023

Els agricultors valencians reclamen a totes les administracions un pla de xoc, a diversos anys vista, per a garantir la viabilitat agrària

Camp de cítrics en una imatge d'arxiu / À Punt NTC

L'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA-Asaja) ha quantificat en 400 milions d'euros les pèrdues del sector agrari de la Comunitat Valenciana el 2023, a causa de minvaments de collita, els costos de producció, la competència deslleial de les importacions, les plagues, els danys de la fauna i els robatoris.

AVA-Asaja ha presentat aquest divendres el seu balanç agrari de l'any passat, en el qual reclama a totes les administracions un pla de xoc, a diversos anys vista, per a garantir la viabilitat agrària.

Les pèrdues corresponen a la disminució de collites per les adversitats climàtiques, els elevats costos de producció, la competència deslleial de les importacions, la falta de solucions eficaces per a fer front a les plagues i malalties, els danys rècord de la fauna salvatge i l'augment dels robatoris en el medi rural.

Per segon any consecutiu, AVA assegura que el canvi climàtic va causar estralls. La sinistralitat agrària a Espanya va batre el seu rècord històric, amb 1.300 milions (un 60% més que en 2022) d'indemnitzacions d'Agroseguro.

Eleva a 170 milions les pèrdues directes per raons climàtiques a la Comunitat Valenciana. La sequera, les temperatures elevades i les granissolades van ser de les inclemències més extremes. Van ocasionar enfonsaments de collites respecte a la mitjana dels últims anys: cítrics (–15%), raïm (–40%), arròs (–15%), caqui (–40%), fruites d'os (–40%), ametla (–50%), olivar (–50%) i cereals (–60%).

En un context d'inflació, on els preus dels aliments van patir un increment interanual del 9%, la pujada generalitzada de les cotitzacions a peu de camp no van permetre en la majoria dels casos compensar la baixada de producció i, a més, cobrir els costos de producció, un 30% més alts que abans de la guerra.

Fins i tot en produccions minvades com el vi negre, l'ametla i la garrofa els preus en origen van ser a la baixa, i l'impacte va ascendir a 80 milions.

La supressió de matèries actives fitosanitàries i la generació de resistències van continuar dificultant la lluita contra les malalties i plagues, com el cotonet de Sud-àfrica i els àcars en cítrics, les mosques blanques i cotonets en caquis i la Pyricularia en l'arròs. A més, van arribar a la Comunitat Valenciana la malaltia hemorràgica epizoòtica (MHE) i la vespa asiàtica (Vespa velutina).

Les pèrdues en matèria de sanitat vegetal i animal es van situar en 70 milions, segons indica AVA.

La superpoblació de fauna salvatge, sobretot de senglars, va disparar els danys agraris fins als 50 milions, un 25% més, i l'escalada de robatoris de taronges en la campanya citrícola va augmentar les pèrdues a 30 milions en "un any negre" de sostraccions de collites, maquinària i instal·lacions de reg.

També et pot interessar

stats