Carnestoltes: sis propostes més enllà de Vinaròs i Pego

Febrer és sinònim de carnestoltes i, mentre que alguns pobles valencians donen el tir d'eixida de les festes aquest cap de setmana, altres ja fa dies que estan immersos en les celebracions. Una cosa és segura, i és que els pròxims dies vindran carregats de disfresses, música i diversió. A continuació fem un recorregut pels carnestoltes més animats de la Comunitat Valenciana.

Vinaròs (Baix Maestrat)

Vinaròs acull aquest dissabte la Gran Gala de Reines i Reis del Carnaval, que la televisió d'À Punt emetrà en diferit el 19 de febrer. Les festes van començar oficialment el 4 de febrer amb l'arribada de sa majestat Carnestoltes, el pregó i la imposició de bandes, però és aquest cap de setmana quan la ciutat viu alguns dels dies més grans. Altres cites importants en el calendari són: el dijous 16, quan es farà la festa del pijama; el 17, amb la desfilada infantil i la Nit Boja, en què qualsevol disfressa està permesa, i per descomptat, el cap de setmana del 18 i 19, quan seran les grans desfilades de carnaval. El tradicional vetlatori i l'enterrament de la sardina posaran el punt final el 20 de febrer.

Declarat d’interés turístic autonòmic, el Carnaval de Vinaròs és una de les festes de més llarga tradició a les comarques del nord. Va quedar prohibit el 1939, des del 1982 van recuperar la festa i durant els anys successius va guanyar la importància que té hui dia. És una celebració altament participativa en la qual les comparses s'encarreguen de posar música a les més de 3.000 persones que arriben a participar en les desfilades del cap de setmana: totes, abillades amb vestits espectaculars i cridaners, entre els quals destaca la reina del Carnaval.

Pego (Marina Alta)

A Pego donen la benvinguda al carnestoltes amb la Baixada del riu Bullent, una competició en què embarcacions casolanes pilotades pels seus creadors i fetes de materials reutilitzables que no danyen el medi ambient recorren un tram del Bullent, en plena marjal de Pego-Oliva. Se celebra aquest dissabte.

El dia de carnestoltes serà el 18 de febrer, que inclou, a més d'una desfilada i activitats per als més menuts, el Festival d’Arts Escèniques de Pego, que habilitarà diferents decorats per tot el poble i acabarà a les 22 hores amb una actuació final de 200 artistes. El colofó de la festa és la pinyata o l’enterrament de la sardina que commemora l’arribada de la Quaresma i que per l'energia i eufòria és una de les celebracions més volgudes dels pegolins i pegolines. L'acte comença amb una desfilada de taüts que recorren els carrers fins al carrer del Pla de la Font, on els cremen. Després, el municipi s’ompli de llum i de màgia amb els correfocs, que precedeixen una altra nit de festa i música.

Torrevella (Baix Segura)

Declarat d’interés turístic autonòmic fa un parell d’anys, el Carnaval de Torrevella va començar oficialment el 27 de gener amb el pregó, a càrrec de la humorista Omayra Cazorla. La localitat ha acollit durant aquests dies multitud de celebracions, però els torrevellencs encara tenen per davant diversos actes programats fins al 18 de febrer, dia en què acabaran les festes.

Aquest diumenge 12 de febrer té lloc la gran desfilada i concurs del Carnaval 2023, una cita obligada per als amants de les disfresses en què la ciutat s'ompli de llum i música. El dia 16 el centre municipal d'oci de Torrevella celebra al ball de la gent major i el 17 és el torn dels més menuts i menudes amb la desfilada infantil El Carnaval de los Coles. Finalment, el dissabte 18 els carrers s'ompliran amb la gran desfilada nocturna i el diumenge 19 tindrà lloc el concurs nacional de comparses i xirigotes.

El Villar (Serrans)

El Carnaval del Villar, també declarat d'interés turístic autonòmic, serà enguany del 16 al 19 de febrer. Com en altres localitats, durant la dictadura franquista va estar prohibit i va perdre la popularitat amb els anys, fins que el 1981 un reduït grup de persones va decidir rescatar-lo de l'oblit i començaren a arreplegar informació de la gent gran del poble per a saber com se celebrava. Gràcies a aquesta tasca, van descobrir que el costum era disfressar-se de botargues amb l'objectiu de provocar. S'amagaven davall d'un abillament comú creat amb peces de la llar com llençols, cistelles i coixins.

L'element central de la festa el constitueixen l'enterrament de la morca (una classe d'embotit), que substitueix la tradicional sardina d'altres carnestoltes, i el Chinchoso, personatge públic que canvia cada any i que representa els valors més negatius de la societat. Per això el tanquen en una gàbia i el cremen en la foguera. La desfilada és l'acte més multitudinari.

Aiora (Vall de Cofrents-Aiora)

Enguany el Carnaval d'Aiora, d'interés turístic local, se celebrarà del 17 al 25 de febrer. En aquesta localitat la tradició marca disfressar-se amb peces de roba vella i usada, guardada a casa. A totes i tots els que es disfressen d'aquesta manera els anomenen mascarotas.

El dia gran de la festa es fa l’enterrament de la sardina, que se celebrarà el 25, moment en què els habitants del poble ixen al carrer disfressats per a acompanyar el peix en el recorregut. Després de l'acte, cremen la sardina i es mengen les coques de gaspatxo que reparteixen a tots els qui participen en la festa, com és tradició.

Requena (la Plana d'Utiel-Requena)

Requena celebra el Carnaval del 17 al 19 de febrer, una festa declarada d'interés turístic local. Un dels actes més representatius és la proclamació del rei dels ceps, una divertida representació que dona pas al pregó de les festes. També podem trobar tradicions dels carnestoltes d'altres localitats pròximes, com les murgues o l'enterrament de la sardina.

El divendres 17 de febrer tindrà lloc el pregó i la proclamació del rei dels ceps. El dissabte 18 de febrer vindrà el plat fort, dia en què tindrà lloc la gran desfilada de Carnaval i la festa. El diumenge 19 de febrer de matí estarà dedicat a la xicalla, amb una festa i una desfilada infantil. Ja de vesprada es donarà el condol al rei dels ceps i es farà el tradicional enterrament de la sardina.