La Vila Joiosa reprén els treballs d'excavació arqueològica al jaciment de la seua vila romana
Es tracta d'una residència senyorial, construïda als afores del municipium romà d'Allon entre finals del segle I aC i principis del segle I dC.
L'Ajuntament de la Vila Joiosa, a la Marina Baixa, ha iniciat els treballs per a finalitzar l'excavació arqueològica del jaciment de la vila romana a la zona de Barberes Sud. Es tracta d'una residència senyorial, construïda als afores del municipium romà d'Allon entre finals del segle I aC i principis del segle I dC.
El Servei Municipal d'Arqueologia va excavar part del jaciment, concretament una superfície de 510 metres quadrats, entre els anys 2009 i 2012, per la qual cosa amb els treballs que s'inicien ara s'intervindrà sobre els 840 metres quadrats restants, segons ha indicat el consistori en un comunicat. En este sentit, la regidora de Patrimoni Històric, Rosa Llorca, ha anunciat que, "atés el valor patrimonial i històric d'aquest jaciment romà", estudien les possibilitats per a "poder integrar la zona arqueològica amb el parc Palasiet, de manera que es puga crear un espai d'oci adaptat a l'entorn".
El jaciment resulta "molt complex" a causa de la superposició de diferents fases d'ocupació i, sobretot, per la presència de solsides de grans panells de pintures murals, que necessiten una documentació i restauració "minucioses". La majoria imiten decoracions arquitectòniques de marbres, però també hi ha escenes figuratives, com un agró picant un fardatxo en un fons idíl·lic de vegetació i ocells, el mural dels quals forma part de l'exposició "Tresors de la Vila", que alberga Vilamuseu. Estes escenes bucòliques es van posar de moda en el segle I dC i es troben a famoses viles, ciutats i palaus de l'imperi.
Al costat d'esta vila romana s'ha trobat un tram de la calçada que connectava la ciutat per la costa amb les actuals Benidorm i Altea, que formaven part del terme municipal d'Allon. Unes dècades després, a la fi del segle I dC, la vila va patir una gran remodelació i les estades principals es van decorar amb luxoses pintures murals, coincidint amb un moment d'esplendor de la ciutat d'Allon, que en aquestes dates rep la categoria de municipium a través de l'Edicte de Vespasià (73-74 dC).
L'abandonament de la vila es va produir les últimes dècades del segle III dC, moment en el qual van patir un incendi algunes de les estades, com també va ocórrer a la vila monumental de Torre la Creu, al costat d'un altre camí, el que anava a les valls d'Alcoo. El consistori ha assenyalat que este fet podria correspondre a un episodi violent, comú en jaciments d'estes dates, i que se sol relacionar amb la inestabilitat de l'Imperi romà per les invasions anomenades "bàrbares" i per revoltes internes.
