El públic desencadena l’apocalipsi en l’obra immersiva del Centre d’Art Hortensia Herrero

Dies clau per a una de les obres immersives més impactants que han passat pel Centre d’Art Hortensia Herrero. El conflicte i la destrucció marquen la nova fase en què ha entrat The World of Irreversible Change, una obra del col·lectiu japonés teamLab que va arribar a l’espai d’art fa més de dos anys i mig. I la causa no ha sigut altra que la intervenció del públic.

El que en un inici era una pacífica aldea japonesa, habitada per llauradors i samurais, ha evolucionat cap a un escenari de guerra, flames i desolació. Una transformació irreversible que forma part del concepte mateix de l’obra, basada en l’impacte de la interacció constant entre espectador i entorn digital.

Segons explica Raúl Villena, mediador del centre, la instal·lació va ser concebuda des del principi amb esta possibilitat: “La idea de l’obra era basar-se en les interaccions, sabent des del primer moment que serien negatives. Cada interacció espantava els personatges, era com intervenir en la seua vida quotidiana”, detalla.

Només amb passar la mà per damunt de les figures projectades, els habitants de l’aldea reaccionaven amb nerviosisme. Una acumulació d’energia negativa que, amb el pas del temps, ha escalat a un conflicte sagnant. “Se t’advertia que podies alterar l’obra si interactuaves amb ella” relata Verónica Durán, una de les visitants, “la gent va decidir actuar, donar poder a estes figures” admet. 

El resultat és un paisatge radicalment transformat, amb edificis en flames, cossos inerts surant al riu i una violència creixent que s’intensifica amb cada nova acció humana. “Ara està tot en guerra, cada segon que passa mor més gent”, descriu Durán.

teamLab ha creat una desena d’obres immersives d’este tipus arreu del món, i la majoria han acabat autodestruint-se. “A poc a poc tot es derruirà fins que quede totalment destruït”, assenyala Villena.

Després de la guerra arribarà la desolació, però també un nou començament. Tal com explica el mediador, “igual que en la vida real, quedarà una aldea despoblada i, entre les ruïnes, començarà a créixer vegetació”.

L’obra trenca deliberadament la barrera entre espectador i creació artística i planteja una reflexió directa sobre les conseqüències dels actes humans. “Tota acció té una reacció”, resumix Durán. En la mateixa línia, Josep Giralt, un altre visitant, destaca que “la gent ens hem de qüestionar cap a on anem; teòricament se’ns espera un mal final, segons el que indica la batalla”. El missatge final, insistix el mediador, és clar: “Sobretot, cal ser conseqüents amb les accions de la vida real”.

De manera excepcional, el Centre d’Art Hortensia Herrero obrirà diumenge de vesprada i dilluns, una oportunitat per a observar els últims moments d’esta aldea immersiva abans que passe definitivament a la història.